L'oblit del totxo
Avui, , 24-05-2007Algunes actuacions dels Mossos han revifat la polèmica entre els partidaris del garantisme estricte i els de la mà dura preventiva. ICV s’ha vist així atrapada entre dos focs, a causa de la seva doble condició de partit de govern responsable de l’ordre públic i d’opció ideològica que pretén monopolitzar tots els tòpics associats amb el progressisme, entre els quals deu ser difícil de fer encaixar l’ús del kubotan en la repressió de manifestacions alternatives. Afavorida per l’actualitat, la seguretat ha pres, doncs, el relleu a la immigració com a tema estrella de la campanya electoral. De fet, d’ençà que l’alcaldable del PPC de Badalona les va barrejar en un devedé demagògic, la immigració i la seguretat no han deixat d’aparèixer en les declaracions dels nostres líders, conscients que es tracta de dues realitats que preocupen molt la majoria dels ciutadans, especialment a Barcelona i la seva conurbació.
És una llàstima, però, que això hagi deixat en segon pla el debat sobre el creixement urbà accelerat que estan experimentant moltes comarques del nostre país, sobretot les que formen la segona corona metropolitana: Anoia, el Bages i Osona. En molts pobles i ciutats d’aquesta zona és la qüestió que més inquieta la ciutadania. La gent que hi viu ha vist com, en una dècada, el totxo s’ha fet l’amo i senyor material d’un bon tros del territori, però també l’amo i senyor espiritual de molts governs municipals. Els ciutadans no sols han vist, astorats, com desapareixien camps de conreu, paratges naturals i alguns edificis emblemàtics, sacrificats a la voracitat del negoci immobiliari, sinó que també han vist com l’objectiu d’afavorir el creixement es convertia en la prioritat de molts ajuntaments. No es tracta d’un problema de corrupció, sinó de dinàmica econòmica. El fet que les finances municipals depenguin en bona mesura de mantenir un ritme accelerat de creixement urbà explica una part del fenomen. I el fet que, arreu de l’Estat espanyol, l’habitatge s’hagi convertit en una inversió i la construcció hagi esdevingut el motor de l’economia l’acaba d’explicar. Constructors, promotors i immobiliàries es fan sentir com ningú en la vida política local, influeixen com cap altre sector en la presa de decisions de molts ajuntaments i penetren dins els partits amb més possibilitats d’arribar al govern municipal. Actuen com allò que són: les noves forces vives a les quals molts professionals de la política saben que han de servir. Potser per això debatre políticament sobre el totxo no interessa gaire a ningú.
(Puede haber caducado)