Després de la demagògia sobre el creixement del nombre d’immigrants que van fer alguns candidats d’ERC, CiU, PP i PSC en la campanya de les eleccions autonòmiques de l’octubre, semblava que la classe política s’havia adonat de l’error d’intentar guanyar vots en unes municipals a canvi d’agitar la por enfront el fenomen migratori. Qualsevol polític que aspiri a governar un ajuntament sap que ha de governar per a tots i que la immigració és una realitat que continuarà augmentant. Creixerà – agradi o no – a causa de la caiguda de la natalitat dels anys vuitanta, de la necessitat de mà d’obra i de les dificultats per cobrir les necessitats assistencials de les famílies.

QUALSEVOL POLÍTIC QUE VULGUI GOVERNAR un municipi, sap que agitar el fantasma de la por enfront aquest fenomen, és encendre un foc que després, ell, com a alcalde, haurà d’intentar apagar i que, a més a més, com a gestor de recursos, haurà de trobar solucions per aquesta nova població que continuarà arribant a treballar i a viure. Per això em van satisfer les primeres reaccions dels dirigents de CiU, ERC, PSC i Iniciativa, que van criticar el DVD amb contingut xenòfob del candidat del PP a l’alcaldia de Badalona. Escampar fantasmes i mentides és molt fàcil, però molt difícil és aconseguir tancar les ferides que s’hagin pogut obrir entre els veïns. El cas més clar d’alcalde irresponsable és Juan Enciso, l’alcalde del PP de El Ejido, a Almeria, que deia que “els immigrants són bons a les vuit del matí per treballar, però cal que a les set de la tarda, marxin i agafin l’autobús”.

ÉS CERT QUE A BADALONA EL FENOMEN MIGRATORI ha generat problemes d’habitatge i convivència, que sorgeixen perquè es nega l’evidència que la immigració continuarà creixent i, per això, calen recursos, habitatges i estratègies d’acollida i mediació. I caldria separar d’aquest debat la problemàtica derivada de l’assentament de la població gitana romanesa, que s’ha de tractar, per la seva peculiaritat, al marge del fenomen migratori.

ACCEPTAR QUE NECESSITEM MÉS I MÉS GENT per treballar a la construcció, hostaleria o cuidant la gent gran, però negar que hem de planificar vivenda, cosa que genera barris – gueto o els anomenats pisos – pastera, per exemple a Badalona, és, en el fons, assumir el discurs del demagog Juan Enciso: “Els immigrants són bons per fer les feines de la llar, portar nens a l’escola i cuidar els avis, però a les sis de la tarda que agafin el metro i marxin cap a Badalona, que allà ja s’apanyaran”.

PENSO QUE A CONVERGÈNCIA I UNIÓ HI HA ALCALDES que saben molt d’immigració, com Jacint Codina, el fins ara alcalde de Vic, municipi que es va implicar com pocs d’altres, fa ja deu anys, per evitar la segregació escolar dels alumnes magribins en dues o tres escoles gueto, i que ha hagut de governar el municipi havent d’escoltar les crítiques de la xenòfoba Plataforma per Catalunya de Josep Anglada. També el grup parlamentari de CiU s’ha destacat gairebé sempre per intentar aconseguir una llei d’immigració el més operativa possible pel que fa a la contractació i permisos, i eficaç pel que fa a la integració. Per això no entenc com l’Artur Mas ha agitat en aquesta campanya el fenomen de la immigració, vinculant immigració i terrorisme i acusant el president José Montilla i el conseller Joan Saura de no ser capaços d’actuar contra els grups jihadistes instal·lats a Catalunya.

LLANÇAR MISSATGES QUE PODEN GENERAR que la població percebi l’immigrant musulmà com un possible terrorista és un acte irresponsable. I acusar de negligència Saura i Montilla és una falsedat, ja que el seguiment i control de grups terroristes estrangers és una tasca que només la poden liderar cossos policials amb gran mobilitat, i Saura no pot enviar agents a Leganés o El Caire. És una tasca en què només s’hi pot lluitar des de l’acció coordinada dels cossos d’intel·ligència de diferents estats, i aquesta capacitat, qui la té a l’Estat espanyol ara per ara, ens agradi o no, és el ministeri de l’Interior i el Centre Nacional d’Intel·ligència.