Per si no n’hi havia prou amb la deriva que els dos grans partits espanyols han pres en aquesta campanya electoral – que es pot acabar convertint en un examen de la política antiterrorista del govern de José Luis Rodríguez Zapatero – , a Catalunya el gran debat polític s’ha centrat a l’entorn dels problemes que provoca la immigració. El foc es va obrir amb un vídeo del candidat a alcalde del Partit Popular per Badalona, que lligava sense escrúpols la seguretat amb l’alta concentració d’immigrants magribins i acabava rebutjant la pretensió de construir d’una mesquita. Després va ser Artur Mas qui va acusar el govern que presideix José Montilla d’haver convertit el país en un viver internacional de l’integrisme islàmic. Finalment, han estat els dirigents dels tres partits que integren el govern, que han contestat a les declaracions del líder de CiU amb la cançó habitual: la “dreta” és, per definició, “xenòfoba”, i Mas intenta “imitar” Sarkozy.

La polèmica, doncs, no s’ha situat a una gran alçada. Si es tractés de qualsevol problema de menys calat, caldria demanar als dirigents dels partits catalans que elevessin el nivell del debat i deixessin de recórrer als tòpics més tronats. El problema, però, és que la immigració no és una qüestió menor. Això no implica que no se’n parli. Se n’ha de parlar en campanya – i també en el cas d’unes eleccions municipals – , perquè cada partit ha de presentar a la societat les seves propostes. El problema és com s’ha entrat en el debat i que el nivell de la discussió, senzillament, no aportarà res positiu. En tot cas, crisparà encara més una part de la societat amb tendència al catastrofisme.

La immigració a Catalunya ni comportarà el cataclisme que alguns proclamen ni pot ser resolta des de la correcció política apel·lant a la tolerància i el multiculturalisme. Ha de ser tractada com una realitat, amb els problemes que se’n deriven. I ha de ser abordada des de les diferents administracions i des de la mateixa societat. Per això és tan important que cada partit concreti les seves opcions. Tan important com fer – ho d’una manera constructiva i responsable. La bronca per la bronca ni s’entén ni pot ser acceptada per una societat tan fatigada amb la política de soroll.