SOBREOCUPACIÓ · La Lorena va arribar de Bolívia fa un mes i comparteix pis a Sabadell amb onze persones MARES · El 12% de les persones ateses per Càritas són dones soles que tenen fills a càrrec seu

La Lorena té 18 anys. Fa un mes que va arribar de Bolívia amb el seu fill de nou mesos, Kevin David, i viu a Sabadell en un pis amb deu persones més. En el seu cas tots són família. La convivència no és fàcil, però segurament ho és més que en casos en què el pis el comparteixen persones que gairebé ni es coneixen. La Lorena i el nen viuen amb el pare d’ella, dues germanes, dos cunyats i cinc nebots.

“Tenia moltes ganes de venir a Catalunya perquè ja eren aquí les meves germanes, però mai m’hauria imaginat que els pisos eren tan petits”, diu ara. Parla poc, però té les idees clares: “He vingut a treballar. Espero trobar feina i d’aquí a un temps tenir casa meva per estar – hi amb el meu fill”. El pis té tres habitacions i ara no hi ha prou llits per a tothom. La Lorena i el seu fill dormen amb un matalàs a terra en una de les habitacions.

Fa tres anys va arribar un dels seus cunyats. Va ser el pioner de la família, i quan va trobar feina va venir la seva dona. Després han anat venint els altres familiars i l’últim ha estat el pare, que té 64 anys. La mare, en canvi, s’ha hagut de quedar a Bolívia perquè no hi havia diners per pagar el viatge de tots dos.

Paguen uns 600 euros de lloguer, però només tenen feina els cunyats i les seves dues germanes treballen de tant en tant. La Lorena s’ha buscat la vida i ha trobat l’ajuda de Càritas a Sabadell. Li faciliten bolquers, roba per a la criatura i també targetes d’autobús. També assisteix a classes a l’espai de suport maternoinfantil de la mateixa entitat. “És molt interessant – explica – . Aprenc com tractar el nen, com s’ha d’alimentar i també ens expliquen com ho hem de fer per no quedar – nos embarassades si no volem”.

El 12% de les persones ateses per Càritas són dones soles amb fills a càrrec. Set de cada deu són d’origen estranger. En el cas dels immigrants s’ha demostrat que reben l’ajuda durant el temps que necessiten per estabilitzar la situació.

Tancats a l’habitació

Una de les tècniques de Càritas, Anna Jolonch, adverteix que la realitat dels infants que viuen en aquests pisos compartits és “molt preocupant”. “Hi ha molts casos en què les criatures s’han d’estar tancades en una habitació sense poder ni tan sols plorar perquè els pares tenen por que els facin fora del pis si fan una mica de soroll”, diu, i afegeix que les situacions de sobreocupació tenen conseqüències en el creixement dels infants, que sovint pateixen fracàs escolar perquè no tenen un espai per poder fer els deures. “Els nens – conclou Jolonch – són grans víctimes del fet que no es respecti el dret a l’habitatge”.