ACTIVITAT · El mandat s’ha fonamentat en la construcció d’habitatge social i la restauració de barris CRÍTICA · Els veïns denuncien la manca de processos de participació ciutadana i la falta d’un projecte de ciutat

Si bé és cert que Santa Coloma de Gramenet ha canviat molt, encara arrossega el concepte de ciutat caòtica. Actualment, té una densitat de població de 118.129 habitants, segons dades de l’últim padró. I és que amb el temps Santa Coloma no ha deixat de ser una ciutat dormitori. La història que ha construït la ciutat durant les últimes dècades ha estat la història de la immigració.

Durant els anys seixanta i setanta el boom immigratori multiplica Santa Coloma per quatre, i passa dels 32.000 als 140.000 habitants. Aquest fenomen va provocar la creació de nous barris totalment improvisats sense els serveis ni els recursos necessaris. En arribar la democràcia, s’inicia un període de redreçament i transformació que va aixecar la ciutat dotant – la amb tota mena de serveis i millorant – ne extraordinàriament les comunicacions.

Bona part de l’èxit de la feina feta va ser gràcies al fet que els primers governs locals escoltaven directament les necessitats de les associacions de veïns que comprovaven com l’Ajuntament, sense tenir una idea clara del futur de Santa Coloma, els solucionava els problemes. La irrupció a l’alcaldia colomenca de la socialista Manuela de Madre l’any 1991 encara va aixecar més el populisme dels anteriors governs del PSUC. D’ençà que va abandonar l’Ajuntament de la ciutat l’any 2002 a causa d’una fibromiàlgia, hi governa l’alcalde Bartomeu Muñoz que, casualitats de la història, és nét de l’últim alcalde franquista de la ciutat.

Majoria absoluta

Muñoz és un dels barons del PSC i vicepresident de la Diputació de Barcelona. Malgrat que aquests quatre anys ha governat amb una còmoda majoria absoluta, ha volgut formar govern amb CiU i ICV – EUIA. Una jugada que diversos analistes polítics locals consideren com a mestra perquè en aquests moments a l’Ajuntament de Santa Coloma no hi ha oposició, tret del PP que, segons es critica, poc se’l sent rondinar.

Un dels problemes que afronta ara mateix la ciutat de Santa Coloma és la gran mancança de sòl urbanitzable. Amb això, és innegable la tasca feta pel govern encapçalat per Bartomeu Muñoz durant aquests quatre anys. Un dels punts estrella del darrer mandat ha estat la construcció de 529 d’habitatges socials, en comparació amb altres ciutats de l’àrea metropolitana, Santa Coloma ha fet una aposta ferma en aquest sentit, acabant la legislatura amb la projecció de 1.087 pisos més.

Una de les iniciatives més emblemàtiques és el projecte Cúbics, que agrupa un conglomerat de tres gratacels. El primer edifici, de 14 plantes, comptarà amb 100 habitatges de promoció pública. Els altres dos de 24 plantes i 8 plantes acolliran vivendes de renda lliure i un hotel de tres estrelles de la cadena Accor. En el projecte, s’hi preveu la construcció d’uns multicinemes – una reivindicació a Santa Coloma, ja que actualment no té cinema – amb vuit sales i locals comercials i de restauració. I tot plegat en un sol espai.

En aquesta mateixa línia, també hi ha la transformació del front fluvial del Raval, on es construiran 400 habitatges públics, amb 65.000 metres quadrats de zones verdes i unes 600 places noves d’aparcament.

Amb tot, la feina més visible que s’ha dut a terme durant aquest mandat ha estat la d’urbanisme. Una política d’urbanisme que ha estat capaç de rentar la cara a barris tan degradats com eren el Fondo, Santa Rosa i el Raval, així com també tota la zona sud. Tot plegat acompanyat de la instal·lació d’escales mecàniques en els desnivells més pronunciats de la ciutat, així com d’ajudes per a la implantació d’ascensors en els blocs de pisos més antics.

Ja en plena precampanya, l’alcalde de Santa Coloma ha protagonitzat la seva proposta més polèmica: la gratuïtat dels llibres de text. La iniciativa va aixecar les acusacions d’electoralisme per part de l’oposició i entre els socis de govern atès que va rebre el vistiplau del consistori quan només quedaven 26 dies per a les eleccions municipals.

Llibres de text

El contundent argument per defensar la mesura és que beneficiarà 12.600 nens de P3 fins a quart d’ESO de les 44 escoles públiques i concertades de Sant Coloma. Els centres donaran una llista amb el material que ha de tenir cada alumne i les famílies la bescanviaran a les llibreries del municipi. Es tracta d’una iniciativa pionera a tot l’Estat que tindrà un cost de 2 milions d’euros. Els ressons de la decisió votada al ple no només es van sentir en els àmbits de Santa Coloma, sinó que durant uns dies va aconseguir agitar tota la precampanya catalana.

El puzle colomenc

El PSC afronta les municipals amb moltes garanties d’èxit i tot indica que revalidarà la seva majoria absoluta sense problemes ni misteris. Pel que fa a la resta de partits, el puzle definitiu no es definirà fins al final. El que sí que ÉS clar és que el PSC no estarà sol en la pugna per atraure el vot del sentiment més andalús de Santa Coloma, ja que també hi intervindrà el PP i Ciutadans – Partido de la Ciudadanía – que, ara per ara, és tota una incògnita pel que fa el grau d’implantació en la intenció de vot colomenca – .

Les propostes del PP giren al voltant de temes com seguretat, control de la immigració il·legal, aturar els pisos pastera i dinamitzar el comerç de barri. En el cas d’ICV – EUiA, és el desenvolupament sostenible de Santa Coloma, basat en criteris de cohesió social, una de les principals preocupacions així com les iniciatives sobre polítiques públiques d’habitatge, polítiques d’acollida i lluita contra l’abandonament de l’escolarització obligatòria a l’ESO.

El principal objectiu de CiU aquests comicis és incrementar la seva representació per aconseguir més pes en el gabinet, però toparà amb una intensificació de l’activitat d’Esquerra Republicana de Catalunya, que aposta per millorar la presència en els consistoris del cinturó de Barcelona i com a mostra va escollir el municipi de Santa Coloma – on aspiren a aconseguir representació – per obrir la seva campanya electoral catalana.

Si durant aquests quatre anys el foc polític entre els diferents grups municipals no s’ha arribat a encendre, de cara a aquestes eleccions les diferents entitats més crítiques amb l’actual govern s’han agrupat en un nou partit polític sota el nom de Gent de Gramenet. De fet, només ho han fet per donar guerra, ja que, segons diuen, no es presenten per governar la ciutat sinó per fer oposició.