Les xifres de l’evolució de la població mundial són impactants. 8.700 naixements cada hora. 145 naixements cada minut. 2,4 naixements cada segon . Tot aquest flux de persones s’està afegint a la població global. Al llarg dels propers vint anys, un 80% del creixement tindrà lloc en els països amb menys capacitat per donar suport a aquest fenomen pel que fa a les seves dimensions econòmica, política o de medi ambient. De fet, segons la divisió de població de les Nacions Unides, entre els anys 2005 i 2050 només nou països s’espera que acumulin gairebé la meitat del creixement mundial de la població i només un d’aquest països de ràpid creixement , els Estats Units, està situat al món desenvolupat.

Com a contrast del ràpid creixement del món subdesenvolupat, una part important del món desenvolupat farà front a un creixement de la població estàtic o negatiu. L’any 2025 com a mínim 51 països d’arreu el món estaran menys habitats que ara. La mitjana d’edat de la població en aquests països s’incrementarà notablement. Cap al 2030 gairebé en un de cada quatre països europeus occidentals aquesta mitjana estarà per sobre dels 65 anys.

A Catalunya la immigració i els grups d’immigrants ja suposen més d’un 60% del creixement de la població. La població ha passat dels famosos 6 milions de fa quatre anys a situar – se per sobre de 7,4 milions. ¿Està preparat el nostre govern (quan tingui totes les competències) per tractar aquesta massiva immigració acompanyada per un declivi massiu de ciutadans natius?

Té idees estratègiques preparades?

A més a més de discutir sobre si l’Estatut valia o no la pena, hauríem d’anar preparant idees, projectes i plans per tal d’afrontar els problemes de població, energètics, empresarials, educatius i d’ordenació del territori. Aquesta és una feina pel govern, els partits, la universitat i els think tanks catalans.