França vota avui pel seu pròxim president en uns comicis que marquen un canvi d’era. Tres candidats d’una nova generació política, substancialment més joves de l’habitual en les últimes eleccions, pretenen encarnar una renovació que permeti al país entrar en els temps de la globalització, però amb el repte de mantenir l’essència d’un model social que, tot i haver deixat de funcionar, és especialment estimat.

Aquesta nit, un dels tres quedarà eliminat. Del resultat de la primera volta dependrà el futur de la vida política francesa, del sistema d’aliances i de la supervivència d’algun partit. Els analistes apunten a un 80% de possibilitats que els guanyadors de la primera fase siguin el conservador Nicolas Sarkozy i la socialista Ségolène Royal, però cap sorpresa és descartable.

En aquest sentit, els resultats d’un últim sondeig previ a la jornada de reflexió d’ahir resulta inquietant. L’estudi, de l’Institut CSA per al diari Le Parisien, apunta a una progressió d’última hora del líder d’ultradreta Jean – Marie Le Pen, que aconseguiria un 16,5% dels vots, que el convertiria en el tercer home d’aquests comicis per davant de la gran sorpresa de la campanya, el centrista François Bayrou. D’aquí a anunciar un nou accés a la segona volta del patriarca de l’extrema dreta hi ha una distància gairebé abismal, però el sondeig demostra que és poc prudent fer pronòstics en ferm.

Però el gran dubte de la jornada implica Bayrou, que intentarà fer possible la seva particular revolució taronja. Després d’haver captat els electors descontents amb uns adversaris menys brillants del que s’esperava, Bayrou afronta avui un repte decisiu: confirmar que l’adhesió de forces que ha rebut era irreversible i que el seu electorat és menys volàtil del que sembla. Fins ara, els estudis han dit el contrari i les veus qualificades han denunciat que no tindrà una majoria parlamentària per governar. L’editorial de Le Monde ha demanat “una confrontació clara entre dos projectes de societat”, deixant Bayrou al marge. No obstant, el seu caràcter d’outsider pot acabar convencent el terç d’electors que encara dubten, com va passar el 1995 amb Chirac, que semblava inofensiu.

En cas que fos així, tot apunta que la gran perjudicada seria Royal. Una nova eliminació seria letal per al seu partit, que ja es troba infinitament fragmentat i que podria acabar de saltar pels aires. Però en el cas de la candidata socialista també sembla imprudent fer previsions categòriques, pel fet que des del 1988 ha guanyat totes les eleccions contra pronòstic. Als ulls dels francesos, Royal no ha estat la solució màgica que esperaven, però cal no desestimar el fervor popular que ha generat fora de París i el poder del vot útil que demana, especialment efectiu quan el fantasma del 2002 encara assetja els votants. En aquest sentit, dos sondejos contradictoris apareguts a la premsa regional la situen com a guanyadora de la primera volta, a una distància considerable dels seus competidors. Com diu l’eslògan de Sarkozy, avui “tot esdevé possible”.