L’apologia pública i la negació de l’Holocaust, de crims contra la humanitat o de genocidis reconeguts per tribunals internacionals serà un delicte a tota la Unió Europea (UE). També la incitació a la violència per motius de raça, religió o origen ètnic. Els ministres de Justícia dels Vint – i – set van arribar ahir a un acord – que ha costat cinc anys de negociacions – perquè la instigació a la violència per motius racistes i xenòfobs sigui un delicte a tots els Estats membres.

Es tracta d’una decisió que pretén harmonitzar les legislacions dels socis europeus en matèria de racisme. En aquest sentit, l’acord respecta les diferències entre els diferents codis penals, però obliga els Estats membres a establir penes d’entre un i tres anys de presó per incitació a la violència o negació de l’Holocaust.

La normativa, però, presenta alguns dubtes. “Quin és el límit entre la llibertat d’expressió i el delicte?”, es preguntaven ahir alguns socis. Davant d’aquesta preocupació, la presidència de torn alemanya va afirmar que l’acord dóna marge als governs per decidir on se situa el límit i no obliga a modificar cap llei sobre la llibertat d’expressió.

Fins a l’últim moment alguns països bàltics, especialment Letònia, van mostrar les seves reticències a donar el vistiplau a la normativa. Amenaçaven de no donar – hi suport si no es feia una menció explícita als crims comesos pels règims estalinistes. Finalment, van cedir. A canvi, la presidència alemanya va fer una declaració en què assegura que “el Consell deplora tots els crims comesos per règims totalitaris”.

Fonts comunitàries van lloar el paper que va tenir el comissari europeu de Justícia, Franco Frattini, per vèncer les reticències dels països bàltics. Frattini es va treure un as de la màniga i els va prometre la celebració d’un debat públic, el 2008, sobre els crims i la repressió comesos per règims com els de Stalin. “Hi haurà una resposta política a aquells que van patir profundament pels horribles crims de les dictadures”, va afirmar Frattini.

L’acord encara té caràcter provisional, perquè set Estats membres, entre els quals hi ha Letònia, necessiten consultar els seus Parlaments abans de donar – hi el suport definitiu. Si tot va bé, els Vint – i – set podrien ratificar l’acord abans de l’estiu. Després tindran dos anys per adaptar les legislacions estatals a la normativa comunitària.

Segons el ministre de Justícia espanyol, Mariano Fernández Bermejo, Espanya no haurà de fer grans modificacions del Codi Penal, atès que ja inclou delictes d’incitació al racisme i a la xenofòbia.