Els immigrants residents a Catalunya freqüenten un 15% menys els serveis d’urgència hospitalària que la població autòctona, tot i que els estrangers són en general més proclius a anar a aquests serveis que als centres d’atenció primària (CAP) perquè són més accessibles.

La cap de la Divisió d’Avaluació i Serveis Sanitaris de la conselleria de Salut, Maria Antònia Argimon, va desmentir que els immigrants col·lapsin les urgències. Malgrat que “estan més acostumats a adreçar – s’hi directament que no pas a anar al metge de capçalera, perquè no els cal demanar hora”, el consum que en fan “en comparació amb les persones de la mateixa edat, sexe i nivell” és inferior perquè “els estrangers que vénen aquí ho fan en general per motius econòmics i gaudeixen de bona salut”. “Són joves i sans i, per tant, no necessiten gaire els serveis sanitaris”, va indicar a Europa Press.

Els usos que fan del sistema sanitari en general també són més baixos, excepte en l’àmbit de l’obstetrícia, on la demanda és doblement superior respecte a la població autòctona a causa dels diversos patrons de fecunditat, va explicar Argimon, que va afegir que aquest últim perfil correspon al d’una “dona jove amb una taxa de natalitat elevada”.

Respecte a les malalties mèdiques en general, com ara una insuficiència cardíaca, una pneumònia o qualsevol malaltia pulmonar, els nouvinguts van un 23% menys al metge que la població autòctona.

En l’àmbit quirúrgic, la freqüència d’ús és un 25% més baixa, i també ho és als serveis de traumatologia, un 35%, va indicar Argimon, en al·lusió a un estudi sobre els hàbits sanitaris dels immigrants de l’Hospital del Mar de Barcelona. L’estudi diferenciava entre els immigrants procedents dels països rics i els de renda baixa, i no es van observar grans diferències entre tots dos grups, si bé els de renda alta anaven més a les urgències per qüestions menors.