Divuit de cada cent gironins són d’origen estranger, mentre que a les comarques centrals (l’Anoia, el Bages, el Berguedà, la Cerdanya i el Solsonès) només ho són deu de cada cent. Segons les últimes dades del padró recollides per la secretaria per a la Immigració, que són les de l’1 de gener passat, el 13,8% de persones empadronades als municipis catalans havien nascut fora de l’Estat. Un any abans el percentatge era del 13,1%. Amb dades absolutes, això significa que en un any s’ha passat de 939.253 persones immigrades a 999.371.

Les comarques gironines, amb el 18,7%, són les que concentren el percentatge de població immigrada més alt, gairebé cinc punts per sobre de la mitjana de Catalunya. La segona demarcació amb més pes d’estrangers són les Terres de l’Ebre (17,2%), seguida del Camp de Tarragona (15,6%), de les comarques de Ponent i de l’àmbit de l’alt Pirineu i l’Aran (14,7%). Les zones amb menys percentatge són l’àmbit metropolità (13%) i les comarques centrals (10,4%).

El secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, considera que la distribució és equilibrada. “Tècnicament, a Catalunya no hi ha cap gueto – afirma – . Sí que hi ha fenòmens de concentració en alguns barris que hem de corregir, però guetos, el que s’entén per una zona on només hi viu una comunitat i els seus membres només tenen contacte entre ells, no existeix”.

La distribució de la població immigrada pràcticament a tot el territori s’explica precisament perquè Catalunya ja porta més d’una dècada rebent estrangers. Les persones de nacionalitats asiàtiques, per exemple, es van començar concentrant en grans ciutats perquè treballaven sobretot en el sector de serveis, però amb el temps també s’han integrat en el món de la construcció i s’han escampat més.

En el cas dels subsaharians, al principi estaven sobretot en el món rural perquè trobaven feines al camp, però actualment també n’hi ha que viuen a les ciutats perquè treballen en la construcció, els serveis i el comerç.

De totes maneres, encara hi ha diferències de nacionalitats segons el territori: els marroquins són el primer col·lectiu a totes les demarcacions, excepte a les Terres de l’Ebre i l’àmbit de Ponent, on ho són els romanesos, i a l’alt Pirineu, on ho són els portuguesos. Els equatorians són el segon col·lectiu amb més pes a l’àmbit metropolità i el tercer a les comarques centrals; els bolivians, el segon a l’alt Pirineu i el tercer en l’àmbit metropolità, i els gambians, el tercer a les comarques gironines.