Acusat durant les últimes setmanes de campanya de tenir por de visitar les banlieues, on sol ser rebut amb hostilitat, el candidat presidencial Nicolas Sarkozy va decidir fer ahir un tímid pas endavant. Tothom esperava el retorn de l’exministre d’Interior a Argenteuil, on fa dos anys va pronunciar les paraules de la discòrdia contra els joves dels suburbis que li llançaven objectes en senyal de protesta, als quals va titllar de “xusma” després d’anunciar que netejaria els barris conflictius “amb mànegues a pressió”.

Després d’anul·lar una visita a aquesta ciutat per por d’aixecar protestes massives com les que l’esperaven a Lió la setmana passada, Sarkozy va decidir ahir canviar d’escenari i va triar un suburbi de perfil menys problemàtic: Villepinte, una petita ciutat situada una vintena de quilòmetres al nord – est de París. L’excusa de la visita era una cerimònia d’acollida de la nacionalitat francesa per als estrangers naturalitzats, electoralment idònia. Casualment, la socialista Ségolène Royal hi va donar a conèixer al febrer el seu programa presidencial. Territori hostil? No exactament: Villepinte és un reducte conservador des de fa dècades. L’alcaldessa Martine Valleton, que es va fer cèlebre durant la revolta de les banlieues perquè casa seva va ser atacada amb còctels Molotov, oficiava la cerimònia, on hi havia molts més periodistes que veïns.

El moviment va ser ordit en secret i anunciat a la premsa dimarts a última hora per evitar manifestacions ciutadanes. Així, els incidents van ser mínims. “Si ens ho haguessin dit abans, t’asseguro que no hauria estat tot tan tranquil”, explicava ahir el Damien, de 18 anys i origen antillà, que rebia la nacionalitat sense que ningú li hagués anunciat que hi hauria un convidat sorpresa. “No em molesta que Sarkozy hagi vingut, tot i que sabem perfectament que ens està utilitzant per a la seva campanya”. Només un funcionari jubilat protestava fora de l’Ajuntament. “Quan he vist tots aquests goril·les he pensat que ens venia a visitar un altre idiota. És tan covard que no s’atreveix a anar a l’autèntica banlieue, perquè aquesta ciutat és de dretes”, cridava de forma escandalosa mentre l’equip de Sarkozy intentava apartar – lo. No va caldre: el soroll d’un helicòpter policial va acabar eclipsant la seva veu.

A dins de la sala les crítiques a Sarkozy eren escasses. “Globalment, m’agrada”, deia l’Ali, un altre jove de 18 anys, d’origen pakistanès. “No votaré per ell, però tampoc és algú que m’indigni”, deia Deborah, des d’ahir francoportuguesa. “M’agrada a mitges, però coincideixo amb el seu discurs de fermesa”, confessava la Lylia, una jove mare d’origen algerià amb un vel elegantíssim i ulleres de la marca Kenzo. No per casualitat el poder adquisitiu de Villepinte duplica el d’alguns suburbis veïns.

L’arribada de Sarkozy va estar acompanyada del furor mediàtic habitual, que va confirmar als ciutadans que, davant l’estrella convidada, allà hi pintaven molt poc. Sarkozy va optar per un discurs de contingut personal, en què va definir – se com “un francès de sang mesclada”, de pare hongarès i avi matern nascut a Grècia. “Com ja ha recordat Le Pen”, va afegir en referència als atacs del líder d’ultradreta, que el defineix com un candidat “sorgit de la immigració”.

“Sou francesos, no per atzar sinó perquè ho heu volgut”, va explicar Sarkozy als presents, a qui va instar a “lluitar per millorar França” després de dir – los que havien deixat enrere “la terra natal, els records d’infantesa i els primers amors”. Era una paradoxa, tenint en compte que la gran majoria no passaven dels vint – i – pocs. Però Sarkozy també va tenir un gest cap a ells: “A vosaltres, que votareu per primer cop, us correspon exercir el vostre deure de ciutadans”. Molts li devien agrair que, com a mínim, no els digués el nom que han d’introduir a les urnes.