Les obres de soterrament i cobriment de la via del tren, la construcció d’un nou auditori i la remodelació del Museu del Vi són només alguns dels ambiciosos projectes de millora urbanística i patrimonial de Vilafranca del Penedès. Amb tot, la principal i palpable preocupació de la ciutadania és si el creixement i creació de nous barris al voltant de la capital de l’Alt Penedès pot fer inviable el concepte de sostenibilitat. La pregunta és: quan trigaran a col·lapsar – se els serveis d’un municipi que ja supera els 37.000 habitants?

Els problemes de Vilafranca són també compartits per l’anomenada segona corona metropolitana. L’arribada massiva d’immigrants i joves parelles provinents de Barcelona i el Baix Llobregat comporta un augment de la població i, de retruc, dels preus dels habitatges. Per als nouvinguts el cost d’un pis és encara assequible, en comparació amb el que es paga a la capital catalana. Es produeix, automàticament, un doble moviment migratori: noves parelles que s’instal·len a Vilafranca i joves autòctons que marxen als petits pobles del voltant, on els habitatges són més barats, amb el risc de convertir Vilafranca en ciutat dormitori. Aquesta és l’equació: les noves parelles mantenen el lloc de treball a la capital catalana, la qual cosa els impedeix fer vida social a Vilafranca, mentre que la fugida de joves autòctons debilita el teixit associatiu local. Un peix que es mossega la cua. Davant l’alarma, ciutadans i entitats de l’Alt i Baix Penedès, Garraf i una part d’Anoia reivindiquen una vegueria pròpia per poder posar ordre a un creixement que transforma ciutats i pobles.

En aquestes eleccions tots els partits posen el creixement urbanístic al centre del debat polític, per uns excessiu i per l’equip de govern ben planificat. Aquí és on Marcel Esteve, que va accedir a l’alcaldia dins la pauta del PSC de substituir caps de llista a mitja legislatura, es juga el seu futur. Després de 18 anys de mandat de Joan Aguado, Esteve parteix amb un avantatge de quatre regidors davant Regull (CiU), potser un marge insuficient segons els pactes que es formulin a la banda baixa, en què juga una debilitada ERC assetjada per problemes interns, un PP pràcticament inexistent i una Candidatura d’Unitat Popular present ja al consistori que es beneficia de la crisi dels republicans.