El 13,8% de població de Catalunya ha nascut a l’estranger. Un total de 999.371 persones empadronades en municipis catalans l’1 de gener eren d’origen immigrant, mentre que un any abans eren 913.757.

La població immigrada, per tant, continua augmentant, però ara ho fa a un ritme més relaxat. Entre l’any 2001 i el 2005 es va arribar a multiplicar per quatre, però des de llavors l’increment s’ha moderat, segons les dades que ahir va presentar al Parlament el secretari per a la Immigració, Oriol Amorós. La moderació és evident: al llarg del 2005 es van empadronar 114.853 estrangers, mentre que el 2006 ho van fer la meitat, 85.600.

El col·lectiu de nouvinguts més nombrós és el procedent del Marroc, amb gairebé 200.000 persones; seguit dels d’equatorians (84.254), romanesos (63.266) i bolivians (53.000). Segurament, però, a hores d’ara els bolivians ja han superat els romanesos perquè des del gener n’han arribat molts aprofitant que encara no s’exigia visat, una mesura de control que es va implantar a principis de mes.

Amorós va plantejar que cal aconseguir una immigració ordenada i va exposar que “Catalunya és i serà per sempre una societat diversa”. La prioritat més immediata és elaborar la llei d’acollida, va dir, precisament perquè els nouvinguts tinguin facilitats per integrar – se.

De totes maneres, el principal repte de la legislatura és el Pacte Nacional per a la Immigració, un acord en què s’inclourà la regulació dels fluxos migratoris, del mercat de treball, adaptar els serveis públics a la societat diversa i estendre polítiques que facilitin la convivència.

El treball més intens per al Pacte començarà passades les eleccions municipals del maig. “Volem el consens de tothom i allunyarem el diàleg de qualsevol període electoral”, va dir Amorós.