L’arribada de menors immigrants sols no s’atura, però es frena. Catalunya, i sobretot Barcelona, continuen sent un destí de somni per als nens marroquins disposats a buscar – se la vida lluny de casa, tot i que la vigilància a les fronteres i algunes mesures del control que ha pres el govern marroquí a conseqüència de la pressió de les autoritats europees els ho posa cada cop més difícil. Això, traduït en dades, significa que l’any passat la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) en va atendre un 10% menys que el 2005: 602 l’any 2006 i 669, l’any anterior.

De totes maneres, són xifres que estan lluny dels 759 atesos el 2001 i sobretot dels 1.139 del 2002. Hi va haver una davallada, però les arribades es van tornar a disparar entre el setembre i l’octubre del 2004. Aquell any es va tancar amb 528.

Malgrat la frenada que mostra el balanç de la DGAIA de l’any passat, en només dos mesos – octubre i novembre – , en van arribar 113. Mentre que al març van ser només 12, a l’octubre es van obrir 53 nous expedients de menors estrangers sense referents familiars i al novembre, 60. Van ser els dos mesos amb més arribades, situacions que ja s’havien viscut el setembre i el març del 2005.

Pel que fa a orígens, més del 95% provenen del Magrib i per això s’ha posat en marxa el programa Barcelona – Tànger amb un doble objectiu: evitar que els nois emigrin del Marroc cap a Europa quan encara no tenen ni tan sols edat per treballar i consensuar i tutelar el retorn d’alguns dels que són a centres de la DGAIA i estan disposats a tornar amb la família.