Hostaleria, informàtica, tèxtil i construcció són oficis amb futur al Marroc. Tot i que les empreses busquen persones ben preparades per treballar – hi, les notícies mostren dia rere dia com molts joves marroquins fugen per anar a buscar un Eldorado a Europa. Són els nens immigrants no acompanyats. Tenen entre 14 i 17 anys i emigren per anar a treballar sense tenir edat legal per fer – ho, per enviar diners a la família i alguns per, més endavant, intentar portar a Catalunya pares i germans. N’hi ha que marxen amb el consentiment patern, perquè la família considera que un fill jove amb ganes de treballar és el millor membre de la família per iniciar un projecte migratori, però també n’hi ha que fugen sense que la família en sàpiga res.

Amb aquests elements a sobre de la taula i amb l’evidència que la direcció general d’Atenció a la Infància (DGAIA) va atendre l’any passat 602 menors estrangers sols dels quals el 90% són del Magrib, des de Catalunya s’ha posat en marxa el programa Barcelona – Tànger, un projecte de cooperació i desenvolupament amb el Marroc que té com a objectiu la formació i inserció laboral dels menors per evitar que emigrin per treballar.

“Encara estem en el moment de cuinar – lo i ho fem amb ingredients consolidats”. És l’expressió culinària que fa servir el director tècnic del programa, Andreu Camps, per explicar en quin moment es troba tot plegat. Una de les primeres coses que cal fer és identificar les famílies dels menors que ara són als centres de la DGAIA. “Hem de buscar l’acord amb la família i amb el menor – subratlla – i el programa fa de mitjancer. La família ha de voler rebre el noi, i el noi ha d’acceptar el trasllat i ser inserit a través de la formació laboral”. Desenes d’estudis ho demostren i les experiències de les ONG que treballen amb aquests nois al Marroc ho tenen perfectament constatat: n’hi ha que han arribat a l’Estat cinc cops, han estat retornats cinc cops i ho tornen a intentar. El seu somni és treballar a Europa i que siguin retornats es veu com un fracàs.

És per això que la funció del Barcelona – Tànger és tutelar el retorn, crear – los prou expectatives de formació i de feina al Marroc mateix perquè no hagin de marxar, i també per acollir els que estiguin disposats a tornar a casa. “Hem de desenvolupar bones alternatives per fer els retorns amb garanties, generar complicitats i que tornar no sigui en cap cas un fracàs personal”, diu Camps.

Per ara s’està treballant en la identificació de les famílies dels menors marroquins que han arribat a Catalunya, s’està organitzant un treball en xarxa amb les entitats del Marroc per millorar les fórmules de prevenció per evitar que els menors marxin i també s’han començat a adequar els espais on es formaran els formadors i on aquests faran els cursos per als menors. “Estem una mica més enllà de la fase de posar els fonaments”, diu el director aquest cop fent servir una expressió del sector de la construcció i admet que una altra feina – “potser de les més feixugues” – és negociar amb el govern del Marroc. “Parlem molt amb les autoritats marroquines i sabem que valoren que els tinguem en compte”, assenyala i destaca que el Barcelona – Tànger pretén corregir la tendència sovint de prepotència de la cooperació europea a l’estranger.

La intenció és que en tres anys entre 210 i 250 menors tornin al Marroc, vagin a classe, facin pràctiques en una empresa i trobin feina. Els primers retorns voluntaris podrien ser abans del juny. Passats els tres anys s’haurà d’avaluar l’experiència i, si ha funcionat. La idea és que el mantingui el Marroc per evitar que els seus menors emigrin.

Amb la col·laboració del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA), cal encara convèncer les empreses que s’hi involucrin i acullin els nois en pràctiques. “Exigeix un treball prudent i aquí no funcionen els anuncis grandiloqüents”, subratlla. Però això no és el més urgent perquè la inserció laboral serà el final d’un cicle que tot just acaba de començar.