Uns 30.000 bolivians han arribat aquest últim any a Catalunya, segons les estimacions que ahir va fer públiques l’Associació de Cooperació Bolívia – Espanya. Les últimes dades del col·lectiu a Catalunya són les dels empadronaments recollides per la secretaria per a la Immigració i indiquen que l’1 de juliol del 2006 hi havia empadronats 45.057 bolivians, però en els últims mesos s’han accelerat les arribades, des que es va saber que a partir de demà se’ls exigirà visat per entrar a la Unió Europea.

Fa un any, els bolivians eren el cinquè col·lectiu estranger a Catalunya, lluny dels 198.000 marroquins, 90.000 equatorians i més de 57.000 romanesos, i a prop dels 46.000 colombians. La sospita és que ara ja han superat colombians i romanesos, situació que s’hauria de veure reflectida en les revisions del padró.

L’intent d’arribar a Europa just abans que entri en vigor l’exigència de visat ha provocat imatges de desesperació i situacions de picaresca: centenars de persones protestant als aeroports de Cochabamba i La Paz perquè la companyia Lloyd Aéreo Boliviana va suspendre els vols a Madrid fa uns dies, i 86 bolivians que viatgen en un creuer de luxe, el Sinfonía, intentant desembarcar sense èxit a Cadis i València. Els preus dels bitllets d’avió feia setmanes que havien pujat de menys de mil euros a 4.500 euros i tot i així era impossible trobar plaça.

El primer avís als bolivians que caldria tramitar visat per entrar a l’Estat el va portar la vicepresidenta, Fernández de la Vega, quan fa mig any va visitar Bolívia. “El rumor, acompanyat de preocupació dels que tenien previst viatjar, es va estendre ràpidament, però ningú ha parlat oficialment”, explicava ahir el president de la Casa de Bolívia, Andriyán Ninavia. Tot i que no té raons oficials, Ninavia entén que el govern espanyol vol restringir la immigració als contractes en origen i afegeix que la mesura ja va bé al govern d’Evo Morales per no perdre “molta força de mà d’obra jove”.

Els primers bolivians van arribar a Barcelona fa 10 anys, de ciutats grans i per estudiar. Alguns es van acabar quedant. Les onades més importants van ser a partir del 2004, ja per qüestions econòmiques i procedents del món rural. "Allà un sou està entre 150 i 180 euros. Aquí, vivint justet i fent miracles es poden estalviar 300 euros al mes, que són dos sous d’allà – raona Ninavia – . La majoria esperen tornar a casa al cap de dos o tres anys.