educació
Uns 300 instituts obren el pati els dissabtes per fer-hi esport
Vuitanta municipis tenen plans educatius d'entorn que donen continuïtat a la tasca escolar en horari no lectiu La pràctica esportiva i el suport a l'estudi pretenen facilitar la integració dels alumnes desfavorits
Avui, , 18-03-2007Una vuitantenta de municipis disposen de plans educatius d’entorn, una iniciativa de cooperació entre els centres educatius i el teixit social d’una zona que té per objectiu donar continuïtat i coherència a la tasca educativa més enllà de l’àmbit escolar, especialment en entorns amb un elevat percentatge d’alumnat immigrant o socioeconòmicament desfavorit, amb dificultats d’integració.
Un dels canals que fan possible aquesta continuïtat és l’esport. En el marc dels plans d’entorn, 325 centres de secundària d’arreu del territori, majoritàriament públics, i 69 escoles, tenen un pla català d’esport a l’escola, destinat a augmentar la participació dels alumnes en activitats físiques i esportives fora de l’horari lectiu als mateixos centres, i a potenciar la integració escolar i la formació en valors a través d’aquestes pràctiques.
Més del 90% d’aquests centres obren les portes els dissabtes el matí, i un 10% ho fan també els dissabtes a la tarda i els diumenges al matí, segons les dades de la subdirecció general de Llengua i Cohesió Social del departament d’Educació.
Els plans d’entorn, liderats pels centres i impulsats per la conselleria i els ajuntaments, consisteixen a crear una xarxa educativa al voltant de les escoles i instituts de cada àrea, amb la implicació de les diverses entitats, per impulsar actuacions que incideixin en l’educació en valors, la consolidació de la llengua catalana i el manteniment d’uns hàbits de disciplina i treball fora de les aules.
A través dels plans de l’esport, que compten amb el suport de la secretaria general de l’Esport, es potencia la pràctica esportiva “des d’un punt de vista molt obert, no competitiu i no sempre vinculat als esports tradicionals”, explica Josep Vallcorba, subdirector general de Llengua i Cohesió Social. La idea és que els alumnes “no s’ho trobin tot fet” sinó que “es responsabilitzin del que comporta la realització d’aquesta activitat” a través de la creació d’associacions esportives que, entre d’altres coses, els obliga a gestionar una petita quantitat de diners.
Una altra modalitat molt estesa dins dels plans d’entorn són els tallers d’estudi assistit, que cursen uns 6.500 alumnes als mateixos centres entre un i dos cops per setmana. S’adrecen a escolars que no disposen en l’àmbit familiar ni d’un espai adequat ni del suport d’una persona adulta per fer els deures o adquirir uns hàbits de treball.
També es fan tallers per a pares i mares, fonamentalment adreçats als d’origen immigrant, perquè coneguin l’escola en contacte amb les famílies autòctones del centre. N’hi ha un total de 63, amb una mitjana d’entre 12 i 15 assistents per grup (quasi tot dones) i són de temàtiques diverses (cuina, informàtica , teatre…). Els tallers són també l’excusa per afavorir el coneixement del català i de la realitat sociolingüística del país.
(Puede haber caducado)