La plena incorporació de Romania i Bulgària a la Unió Europea atorga dret de votar a 49.247 romanesos i 8.032 búlgars empadronats l’1 de gener del 2006 a Catalunya. L’ampliació del cens electoral pot condicionar desenes d’alcaldies, la majoria de les quals estan concentrades a Lleida, Tarragona i les Terres de l’Ebre. Aquest és el cas de poblacions com la Sénia (Montsià), on els 867 romanesos que podran anar per primera vegada a les eleccions municipals representen un 21,22% del cens electoral (4.084 persones). La seva participació és una incògnita.

“S’obre una porta nova a la integració”, apunta Florina Tudorache, que treballa des de fa uns mesos a l’Ajuntament de la Sénia com a “agent d’acolliment”. La comunitat romanesa del poble és, en proporció, la més important de Catalunya. Cada any s’hi afegeixen una mitjana de 200 nous individus, principalment majors d’edat provinents de Beius, a Transsilvània, que troben feina o bé en la construcció o bé en la potent indústria del moble.

En els cinc anys que fa que és a la Sénia, Tudorache ha après el català i ha fet arrels al poble, però li agradaria que la seva filla de nou anys pogués aprendre a llegir i escriure “almenys durant una hora setmanal” la llengua amb què s’expressa a casa. “Els polítics locals hauran de canviar el xip, hauran d’escoltar – nos més. Pel que fa a nosaltres, el dret de participar ens dóna l’oportunitat d’implicar – nos més en la vida del poble, conèixer els nostres veïns”, explica Tudorache, que, tanmateix, creu que molts compatriotes “no se senten prou informats per anar a votar, perquè fa molt poc temps que són al poble”.

L’Ajuntament de la Sénia tradueix al romanès comunicats d’interès públic, però per als immigrants d’aquest país la seva llengua és més que un vehicle d’expressió, forma part d’una identitat que no volen perdre. Per aquest motiu la possibilitat d’organitzar classes de romanès per a joves en edat escolar és una reivindicació estesa en la comunitat. Fins i tot Daniel Luca, de 24 anys, que parla un català correctíssim, s’ha plantejat que, si mai té fills, els enviarà a estudiar amb la seva família a Romania.

Florentina Morcan, de 42 anys, i Cristina Sararu, de 25, fa tres anys que van arribar al poble. Totes dues veuen amb bons ulls el fet que puguin participar en les eleccions i, especialment, que això obligui els polítics locals a comptar amb ells. Tot i que al seu país és una tradició i “la gent va a votar mudada”, Cristina diu que, “com molts altres romanesos”, possiblement no votarà en les eleccions municipals. “No ho faré fins que no decideixi si torno o no torno al meu país. Això sí, si al final em quedo, vull exercir tots els meus drets”, explica. La jove Sararu, que treballa en un bar de la localitat, demana “prudència” als immigrants a l’hora de plantejar reivindicacions electorals i, com Daniel Luca, considera que una llista de romanesos – com les que impulsa a Castelló el constructor Augusto Constantín Tecu sota les sigles PIR (Partit Independent Romanès) – generaria “recel” al poble. “Els romanesos som aquí per treballar i estalviar. La política va per un altre cantó. Si la gent no ens accepta com a presidents d’escala, com ens han de voler de regidors?”, manté Luca, partint d’una experiència personal.

L’alcalde de la Sénia, l’independent Víctor Pla, possiblement tornarà a encapçalar la llista del PSC, ara sense ICV. El que sí que té clar és que tots els candidats a l’Ajuntament hauran de fer un esforç per arribar “a una nova sensibilitat”. Tot i que gran part dels immigrants ja eren veïns al seu país d’origen, segons Pla, la comunitat romanesa de la Sénia “és bastant tancada i està molt fragmentada”. En aquest context, Pla manté que el seu nivell de motivació davant la cita electoral “és una incògnita”.