“El pluralisme religiós de la societat catalana es consolida”. Amb aquesta frase va resumir el sociòleg Joan Estruch, director de l’equip d’investigacions en sociologia de les religions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’evolució del mapa de les religions a Catalunya en relació amb el 2004. El mapa mostra una radiografia amb 915 llocs de culte vinculats a comunitats no catòliques d’un total de 3.449, quasi 200 més que els que van comptabilitzar – se en la fotografia de fa tres anys.

El mapa, que ahir va presentar el conseller per a la Vicepresidència, Josep – Lluís Carod – Rovira, acompanyat de la directora general d’Afers Religiosos, Montserrat Coll, i del mateix Estruch, incorpora, com a novetat en relació amb l’anterior, el nombre de temples catòlics, un total de 2.534 (esglésies, oratoris i parròquies), amb una gran implantació arreu del país.

Després de l’Església catòlica, el gruix de llocs de culte, com ja va evidenciar el mapa del 2004, pertany a les Esglésies evangèliques, que han experimentat l’augment més important, ja que han passat de 341 centres a 453. En bona part això es deu a la immigració procedent de Llatinoamèrica, si bé el protestantisme és una confessió que a Catalunya “data de fa més de cent anys”. Estruch va explicar que sota aquest paraigua s’apleguen una gran diversitat d’Esglésies, i les que més han crescut són les la branca pentecostal.

Juntament amb aquests locals de culte, els que més han augmentat són els oratoris islàmics, que continuen “amb un creixement sostingut” a raó d’una desena de nous centres per any i arriben als 169 (entre centres sunnites, xiïtes i sufís).

En tercer lloc en nombre, no en increment, se situen els salons del regne dels Testimonis de Jehovà, amb 147 centres i una implantació que gairebé arriba a totes les comarques. Amb tot, l’increment respecte al 2004, de set locals, és proporcionalment menor. Malgrat que els temples catòlics encara tenen una “aclaparadora majoria” a pràcticament tot el territori, en algunes de les comarques més poblades les diferències s’escurcen. En un cas, el del Vallès Occidental, la suma de centres d’altres religions supera el nombre de centres catòlics: 103 enfront de 98. Al Barcelonès, hi ha 281 centres catòlics enfront de 264 de les altres religions, i al Baix Llobregat la relació és de 91 de catòlics per 80 d’altres confessions.

Estruch va indicar que aquest pluralisme religiós “esdevé cada cop més visible” perquè “ha desaparegut l’antic règim de monopoli religiós”, i va destacar el fet que s’inscriu en un marc general marcat per una “notable absència de conflicte”. Segons Carod, el mapa respon a la “voluntat inequívoca de normalització del fet religiós des del respecte a les confessions”.

Altres religions amb un increment notable de llocs de culte en aquests tres anys són el budisme (de 28 a 42); l’hinduisme (de 16 a 30), i les esglésies ortodoxes, que passen de 8 a 18 locals a causa de la “diversificació territorial” de la població dels països de l’Est.