#span style=“text – transform:uppercase”/span#arack Obama i Hillary Clinton van protagonitzar diumenge una mena de duel electoral a Selma (Alabama), on van acudir per separat per commemorar una marxa a favor dels drets civils i emportar – se el vot de la població negra. Obama és el primer afroamericà amb una oportunitat real de guanyar no només la nominació presidencial del Partit Demòcrata sinó també les eleccions de l’any que ve. Hillary Clinton és l’esposa de Bill Clinton, un home del Sud, tan popular entre els negres que el van anomenar “el primer president negre” dels Estats Units. Així, la comunitat afroamericana es troba en la dolça disjuntiva d’escollir entre dos candidats que li agraden.

Obama va parlar a l’església Brown Chapel i, més avall al mateix carrer, a la First Baptist Church, hi havia Clinton. Tots dos van anar a Selma per commemorar l’anomenat Diumenge Sagnant, que va tenir lloc el 7 de març de 1965 quan la policia d’Alabama va carregar contra unes 600 persones que participaven en una marxa a favor dels drets civils al pont Edmund Pettus. Aleshores, Obama tenia només quatre anys. Alguns negres es pregunten si ell comparteix les seves mateixes experiències de discriminació, no només per la seva joventut, sinó també perquè el seu pare va néixer a Kenya i la seva mare era blanca.

Obama va dir a Brown Chapel que sí amb una història, la de la seva vida. Va explicar que el seu pare, que cuidava cabres a l’Àfrica quan era nen, va rebre una beca del govern de Washington per estudiar als EUA gràcies als efectes del moviment a favor dels drets civils. “Jo sóc aquí, davant vostre, perquè vosaltres vau anar a la marxa [el 1965]”, va dir Obama. “Sóc aquí perquè us vau sacrificar per mi”, va afirmar. El senador no va esmentar que va créixer a Hawaii i Indonèsia, lluny dels Estats del Sud on es va decidir el futur dels negres a la societat nord – americana.

Clinton va intentar fer una connexió semblant amb la seva audiència i va apuntar que, abans del moviment a favor dels drets civils, les dones no podien formar part dels jurats a Alabama. La senadora va dir que, gràcies a aquesta lluita, l’afroamericà Obama pot ser actualment candidat a la presidència, així com l’hispà Bill Richardson, governador de Nou Mèxic, “i jo mateixa”. És una lluita que ella va experimentar de prop. Nascuda el 1947, Clinton va conèixer Martin Luther King i es va interessar per la política en l’esplendor del moviment per reclamar els drets dels negres.

A part de les referències personals, el contingut dels discursos dels dos candidats va ser similar. Tots dos van denunciar les desigualtats en educació i salut, així com l’"abandonament" dels damnificats de l’huracà Katrina, que majoritàriament són negres.

De moment, es desconeix el resultat del duel entre els dos polítics, però Obama és l’home en alça entre els negres, un electorat clau per als demòcrates, perquè vota de forma majoritària per aquest partit. Al gener, una enquesta del diari The Washington Post indicava que un 60% dels membres d’aquesta minoria donava suport a Clinton, davant del 20% de suport per a Obama. Al seu darrer sondeig és Obama qui va al davant, amb un 44% de suport, mentre que Clinton en té un 33%.