Els Estats Units les veuen venir. Per això, han planejat invertir 18 milions de dòlars a Guantánamo perquè la base militar pugui acollir un eventual èxode de cubans cap a les costes nord – americanes, segons informava ahir el diari Miami Herald, que també deia que el Congrés ja va aprovar al gener la concessió de fons.

Amb aquests fons, el departament de Defensa vol crear noves instal·lacions per allotjar els immigrants, en cas que hi hagués una sortida massiva de cubans quan mori Fidel Castro.

Provisionalment, el Comandante va delegar la presidència el 31 de juliol del 2006 al seu germà Raúl, número dos del règim, mentre està convalescent d’una malaltia declarada “secret d’Estat” pel govern cubà i de la qual “a poc a poc, es recuperarà totalment”, segons ha anunciat el fill gran de Castro a l’Havana. A Miami, però, no pensen igual i ja calculen que podrien acabar sortint de l’illa mig milió de cubans.

Les precaucions de l’administració Bush pretenen evitar que es repeteixi una fugida de les dimensions de la crisi del 1980, quan més de 125.000 cubans van arribar al territori nord – americà després que Castro decidís obrir el port de Mariel, a uns 40 quilòmetres de la capital, per als que desitjaven deixar l’illa.
 
L’exili parlaria amb Lage

Alguns dels que van arribar a Miami van crear la Fundación Nacional Cubano Americana, un dels grups més influents de l’exili, que ara està disposat a dialogar amb els funcionaris cubans “que no tinguin les mans tacades de sang, com el vicepresident Carlos Lage”, va declarar el vicepresident de la fundació, Jorge Fowler, a un programa que emetrà demà la cadena de Miami Mega TV.