Virgínia Mascaró

“Vaig venir a viure al barri del Besòs Maresme fa 32 anys i tot estava molt abandonat. Ara que el barri està canviant, que ens estan posant la recollida pneumàtica, ens trauran els contenidors del carrer i ens fan arribar el tramvia, els veïns estem patint un campament gitano des fa quatre anys”, es lamenta Antònia.

Aquesta veïna viu al carrer Maresme a tocar de l’antiga fàbrica Transportes Masoribas, ocupada des fa quatre anys per un dels cinc campaments gitanos que hi ha al districte de Sant Martí. Dins aquest solar hi ha una vintena de caravanes de gitanos portuguesos i el mateix nombre d’autocaravanes i camions, a les nits, ocupen el carrer Cristóbal de Moura. “El pitjor són les deixalles i la ferralla que deixen al carrer, el xivarri que fan a les nits, cosa molt molesta a l’estiu, i les rates que campen pertot arreu”, es queixa. La impotència s’ha apoderat dels veïns, que comparteixen amb ella la vergonya de viure en un entorn degradat sense que ningú hi faci res ni es vegi la manera que això s’acabi algun dia.

Manuel, que viu a prop del campament gitano que ocupa un solar que dóna als carrers Selva de Mar i Veneçuela, explica: “He vist com a mínim tres vegades joves gitanos que estiren les bosses dels turistes, que van a un hotel que hi ha a prop d’aquí, i després desapareixen. A més, les dones i els nens sempre demanen al carrer. A mi no m’han robat res, però les pixades al portal, els vidres trencats i la brossa escampada a la vorera són habituals”. Una vintena de famílies viuen de recollir i vendre ferralla, però també de les ajudes de les administracions. “Ells diuen que han rebut diners per marxar de Galícia i ara en reben de la Generalitat. Aquí vénen assistent socials que atenen els nens, perquè estan sols”, denuncia.

L’Encarna té 58 anys i viu al carrer Fluvià, a prop del campament gitano que des fa quatre anys ocupa les antigues fàbriques de la família Martínez Alier. Hi ha un altre campament a l’interior d’aquest solar, on els gitanos gallecs viuen en barraques. Tot i estar separats, quan fan una festa a la nit els dos campaments es reuneixen i fan molt xivarri, a més de focs de camp. “Cada setmana cremen un cotxe o una furgoneta”, assegura.

Ella es queixa que els seus fills es lleven a les sis del matí per anar a treballar i moltes nits no poden dormir pel sarau que han fet. “No paguen impostos, reben ajudes de la Generalitat i tenen llum i aigua de franc. Aparquen on volen i ningú els diu res. Qualsevol se’n va d’aquí”.