Quim Torrent

Afirma la dita que la música amanseix les feres. I això és el que intenten fer els Latin Kings de Catalunya. Es tracta de canalitzar tota l’energia dels seus membres a través del rap i el hip – hop, dues músiques que casen perfectament amb aquests joves alternatius d’origen llatinoamericà, tot i que recentment també han incorporat nois del Marroc, Rússia o fins nascuts a Catalunya. Ahir van presentar el primer disc, The Royal Life. En estado primitivo, que ells van traduir davant dels mitjans de comunicació com “la vida real”.

Es tracta d’un disc amb setze temes de “cançons que parlen de les nostres vivències”, explicava la Melody, la portaveu de la Associació de Reis i Reines Llatins de Catalunya. Ha estat aquesta organització, constituïda recentment, la que ha finançat el projecte. I efectivament, la música sens dubte és un canalitzador per integrar aquests joves, si més no dins de la seva pròpia comunitat. El local de l’associació Amics del Brasil, al carrer Matanzas, estava ple a vessar de joves d’entre 14 i 25 anys que esperaven la presentació en societat de la nova organització.
 
Això és la vida real

I els cantants no van decebre cap dels espectadors. Posats en el paper d’estrelles, almenys ahir a la tarda, vestien amb l’uniforme clàssic del grup, pantalons deu talles més grans, jersei amb caputxa fins als genolls i gorra amb la visera girada a un lateral. I el toc que a tota estrella de la cançó no pot faltar: unes enormes ulleres de sol i una cervesa per relaxar – se abans de saltar a l’escenari. I un cop dalt, micròfon en mà, a cantar sobre “la vida real”. No s’equivocava la portaveu quan deia que les cançons eren un reflex de les vivències i els sentiments d’aquests joves. Ho corroboren els versos: “Posa’t fites i allunya’t de la línia de la mort segura”, “Això és la vida real, la vida del carrer” o “No ens fiem dels paios amb corbata com tu”.

Però els Latin Kings catalans – Reis i Reines, és el títol políticament correcte – són molt més que la música: són “una nació”. I encara que no tenen un Estatut al darrere, tots ho saben i així ho demostren, perquè no parlen ni de la colla ni de l’associació ni del grup, sinó de la “todopoderosa nación”. Una “nació” que s’ha constituït legalment amb la voluntat d’allunyar el nom dels Latin dels estigmes de la violència, amb què se’ls ha relacionat fins ara. De fet decidir un nom per a l’associació no va ser fàcil, ja que “hi havia gent que demanava un canvi de nom”, reconeix la Melody. Però com que el nom fa la cosa, i no volien perdre ni un gram de la seva identitat, finalment van decidir conservar – lo.
 
Tornejos de futbol i grups d’estudi

La missió d’aquesta particular nació és ajudar els joves que arriben a Catalunya que “molts cops ells no ho decideixen, sinó que ho fan els seus pares”, segons explicava un altre dels portaveus, que no es va identificar. De fet, en el moment de la presentació en què van aparèixer menors a l’escenari, els mitjans de comunicació van haver d’apagar les càmeres, ja que molts dels pares no saben que els seus fills pertanyen a l’associació. Les traves familiars, però, no aconseguiran parar la il·lusió dels nois i noies pel projecte, que com qualsevol entitat tindrà diferents vessants. Organitzen des de tornejos de futbol a grups d’estudi, passant per tallers d’ajuda psicològica o de relacions entre sexes.