“No paren de fer soroll, de tenir bruta l’escala, de pujar ferralla, d’embussar – nos el bany, ens han intentat robar a casa, la nena no va a l’escola perquè no pot dormir durant les nits…”. Desolada, l’Esther Cabestany descriu així les molèsties que percep dels seus veïns durant uns mesos que qualifica de “malson”.

Fa un any que ella, el seu marit, en Jaime Reyes, i l’Ariadna, la seva filla de deu anys, es van comprar un pis al carrer Pau Piferrer del barri de la Salut Alta de Badalona. Es tracta d’un habitatge antic de tres pisos, que fa poc que ha estat reformat. L’immoble fa goig. L’Esther havia anat decorant el pis de mica en mica amb gust. Però tot just fa uns mesos que tenen nous veïns. Es tracta de dues famílies de gitanos romanesos. Els seus comportaments incívics van fer impossible la convivència.

La gota que va fer vessar el got va ser una fuita d’aigües fecals: “Fa dies que sentíem molèsties amb el clavegueram i ens sortia porqueria pel vàter – explica l’Esther – Els vam dir amb bones paraules que no tiressin més papers ni porqueria. Ells se’n van riure i es van encarar amb nosaltres”. Després d’avisar a la Guàrdia Urbana, en Jaime, en un atac de desesperació, va baixar al carrer i va començar a cridar que marxessin.

La protesta ben aviat va ser secundada per veïns del mateix carrer que, com ell, n’havien detectat els comportaments incívics. Aquesta protesta espontània s’ha convertit en tot un seguici de manifestacions durant tota aquesta setmana a Badalona. La història dels Reyes Cabestany ha acabat amb la marxa de les dues famílies de romanesos, pressionats per les mobilitzacions veïnals. Els lemes eren diversos: “No volem delinqüents”, “Fora romanesos”, “No a l’incivisme”, “No som racistes”, per exemple. La Francisca García, una de les manifestants, vol deixar clar que no és una qüestió de xenofòbia: “Jo també he estat una immigrant, d’Extremadura. No sóc una racista! Pensa que a l’escala on visc tinc uns veïns romanesos que me’ls estimo com si fossin de la meva família”.
 
Amb les municipals a tocar

Les manifestacions ben aviat es van convertir en una arma política. Des de l’Ajuntament de Badalona, l’alcaldessa socialista Maite Arqué va fer una crida a la calma i va alertar que “les mobilitzacions podrien confondre molta gent i crear brots de violència racista”. Des del PP de Badalona, actualment la segona força al consistori, Xavier García Albiol, que ha anat a alguna d’aquestes mobilitzacions, denuncia que el tripartit municipal ha anat “amagant el cap sota l’ala” davant la problemàtica de la sobreocupació. “Després m’acusen d’exagerat o incendiari, però ja fa quatre anys que vaig advertint que zones de Badalona s’estan convertint en guetos generadors de conflictes”, lamenta Albiol.

Des de l’altra força de l’oposició, el líder de CiU a Badalona, Ferran Falcó, atribueix els fets de la Salut a un conflicte de convivència entre dues famílies. Falcó assegura que “la xifra dels 136 pisos pastera comptabilitzats per la Guàrdia Urbana de Badalona és preocupant. Denota que l’Ajuntament ha empadronat a tort i a dret sense fer cas de les recomanacions de la llei de l’habitatge del 1991”.

SOS Racisme Catalunya, que ha seguit de prop el cas de les manifestacions contra els pisos pastera, ha emès un comunitat en què insta els veïns de la Salut a desmarcar – se de les mobilitzacions i els recorda que els romanesos son veïns seus. També acusa durament el PP d’una estratègia electoral “basada en legitimar i abanderar el racisme”.
 
La història es repeteix

El barri de la Salut prové d’una intervenció d’uns promotors immobiliaris que, a principi del segle XX, van començar a dissenyar l’espai per construir – hi cases d’estiueig perquè les classes adinerades de Barcelona poguessin venir a “fer salut”. L’Exposició Internacional de 1929 va estroncar els plans del marquès de Sant Mori, propietari dels terrenys. La construcció de les primeres línies de metro a Barcelona va comportar la necessitat de molta mà d’obra barata, que va emigrar de diferents punts de l’Estat. Es van instal·lar, ja en plena dictadura, al barri de la Salut.

Moltes de les edificacions d’aquest barri badaloní son el resultat de l’esforç dels mateixos veïns, que es van construir les seves pròpies cases durant els caps de setmana. Les mateixes que ara aprofiten els nouvinguts del segle XXI.

Badalona és la tercera ciutat de Catalunya en nombre d’habitants, un total de 217.983, segons dades de l’últim padró. La seva diversitat de barris fa que zones com la de la Salut tingui un 30% de població estrangera. Problemàtiques de criminalitat i de convivència en alguns col·lectius d’immigrants han fet que la Guàrdia Urbana creés, ara fa un any i mig, una brigada exclusiva dedicada a la convivència. Actualment, disposa de sis agents i és una de les pioneres d’Europa. Les seves tasques són diverses: des del control de l’empadronament, l’assetjament i l’absentisme escolar, fins a problemes entre comunitats de veïns o de sobreocupació d’habitatges, entre d’altres.
 
‘Polis’ bons de la Salut

Els agents de l’Uco (Unitat de Convivència), tal com se’ls anomena a la comissaria, s’han mostrat dolguts pels fets de la Salut: “Ens sorprèn que ara la gent surti al carrer, quan ara la situació està més que controlada”, ens explica, disgustat, l’agent Ferran Aguirre. Segons dades d’aquest cos, dels 136 pisos pastera localitzats, s’han solucionat els problemes de convivència en un 70% dels casos. “El nostre dia a dia és passejar – nos pels punts més desfavorits de Badalona. Si algun dia un veí es queixa de soroll a les nits i avisa la Guàrdia Urbana, malgrat que els nostres companys atenguin l’avís, nosaltres esperem a l’endemà i anem a parlar amb ells. Els expliquem quines son les normes de convivència. Pensa que la majoria les desconeix”, explica un altre dels agents, l’Òscar Valverde.

Gairebé en tots els pisos sobreocupats hi viuen famílies de llatinoamericans i gitanos romanesos. Aquest últim col·lectiu és el que provoca més problemes d’incivisme. “En la majoria de casos no és mala fe. La seva pobresa és tal que fa que encara visquin als antípodes”, afirma Valverde.

En les inspeccions als pisos pastera, els dos agents de l’Uco condueixen un Ibiza sense identificatius de la policia. Vesteixen de paisà. En accedir al pis s’identifiquen amb la placa de la Guàrdia Urbana. “Nosaltres, quan entrem, primer de tot comprovem quanta gent hi viu i els identifiquem. Sovint hi hem d’anar a deshora per trobar – los tots, com pot ser ben entrada la nit, ens explica l’agent Aguirre”. Els romanesos reben els dos agents amb molt de respecte. Al més veterà dels dos, en categoria de “comisario”. Al veure’ls, de seguida es posen a ordenar el pis i mostren als dos agents que l’han netejat fa poca estona.

“La nostra tasca és educar – los. Ells no tenen els mateixos costums de netejar o viure mínimament de forma civilitzada”, comenta el mateix Aguirre. El respecte amb què son rebuts els dos agents contrasta amb la legislació vigent. La policia té les mans lligades. I és que els casos de sobreocupació no estan previstos a cap llei, ni tan sols amb sancions administratives. En aquest tipus de visites, la feina de l’Uco és denunciar a Sanitat problemes d’higiene, immigrants sense papers a Estrangeria, i el fet que molts menors no vagin a l’escola. “Se senten vigilats, i això és molt important. La nostra tasca és més proactiva que reactiva, som els polis bons”, conclou l’agent Aguirre.
 
Boom de pisos pastera

El més curiós d’aquest fenomen és que els propietaris dels pisos pastera són alguns col·lectius de pakistanesos i xinesos que, en veure que el negoci dels locutoris no acaba de rutllar, compren pisos per després llogar – los a preu d’or a gitanos, romanesos o a llatinoamericans.

Aquests immigrants, sovint, per por o desconfiança de molts llogaters, no poden accedir a un habitatge. Els propietaris dels pisos pastera se n’aprofiten i lloguen un pis a un preu més alt que el de mercat. La mateixa policia ha xifrat en 700 euros el lloguer mensual d’un pis de 50 metres quadrats en una zona desfavorida. Un preu que, perquè surti a compte als nouvinguts, l’han de compartir amb, com a mínim, una dotzena d’inquilins. D’aquesta manera, els propietaris del pis, amb el lloguer en paguen la hipoteca i encara els sobren diners.
 
Evitar acumulacions als pisos

Davant la inquietud que darrerament està provocant la sobreocupació, el conseller d’Interior va visitar Badalona. Joan Saura va prometre canvis en la nova llei de l’habitatge, actualment en tràmit parlamentari. Saura s’ha compromès a desenvolupar una llei que marqui uns límits en funció dels metres quadrats de la vivenda: “En aquests moments no hi ha cap legislació que digui que en un pis de 60 m2 no hi poden viure 20 persones”.

Saura també va assegurar que, en funció d’aquests metres quadrats, hi haurà un reglament que hi posarà límits. El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va anunciar que es podria sancionar els propietaris amb multes de fins a 900.000 euros.