L’autor de L’audàcia de l’esperança, llibre que explica com convertir – se en el primer president negre dels Estats Units, és un personatge ple de contradiccions: fill de mare blanca, musulmà convertit al cristianisme i amb poc suport dels electors negres.

Barak Hussein Obama va néixer a Hawaii fa 45 anys, fill de pare musulmà de Kenya i mare blanca de Kansas, que es va divorciar poc després del matrimoni i es va emportar el fill de 6 anys a Jakarta, Indonèsia, amb el segon marit.

A l’escola musulmana indonèsia, Obama va aprendre la llengua nativa en només sis mesos i va continuar el seu aprenentatge en una escola catòlica, on va “descobrir” el cristianisme, fet que segurament provocarà ara tota mena de debats. Alguns crítics asseguren que va ser wahhabita, la secta radical sunnita que segueix Aràbia Saudita, i que avui fa creure que és cristià quan en realitat, asseguren, segueix sent musulmà. N’hi ha, per contra, que el titllen de cristià fonamentalista. Un debat que se sumarà al que es crearà a l’entorn de la seva confessió d’haver provat la cocaïna.

A diferència de la majoria dels negres nord – americans, no ha patit la discriminació racial: va anar a la mateixa escola que Steve Case, el fundador d’America On Line, va estudiar a Harvard i Columbia i, després de set anys com a senador estatal a Illinois, on ha viscut 20 anys, va guanyar les eleccions per representar aquest Estat al Senat dels EUA. Curiosament, els negres el veuen com un blanc i troben que “no és prou negre” socialment, fins al punt que les enquestes de gener donaven un 52% de suport negre a Hillary Clinton, i només un 28% a Obama. En canvi, però, té un gran suport blanc perquè els blancs el veuen com un “polític postracial”.

Ara que ha entrat a la cursa, perdrà els amics conservadors que fins ara li han donat suport, ja que no només defensa el dret a l’avortament, sinó que el vol finançar amb diners públics.