El sistema de pensions espanyol podria fer un crac molt abans del que havien predit els auguris econòmics més pessimistes. Si en els estudis més recents se situava la data previsible per a la crisi d’aquestes prestacions públiques cap al 2015 i fins i tot l’OCDE havia situat la frontera de la solvència del sistema cap al 2025, segons els experts aplegats per la Fundació de les Caixes d’Estalvis espanyoles en un dossier monogràfic sobre el tema, el sistema podria començar a fer aigües a partir del 2011, d’aquí a quatre anys, que en periodificació econòmica és com dir d’aquí a quatre dies.

Segons els autors del capítol que aborda la caducitat del sistema actual, David Taguas i Maria Jesús Sáez, la incorporació de les cotitzacions dels immigrants més el fet que les pensions actuals van en bona part a la generació delmada de la Guerra Civil estan donant un baló d’oxigen enganyós al sistema, que ha romàs sense canvis significatius, segons els analistes que firmen l’estudi, per qüestions vinculades a l’electoralisme i a la impopularitat de les mesures que caldria aplicar per evitar la debacle.
 
Molta roba, poc sabó

Taguas, per cert recentment nomenat cap de l’oficina econòmica del president del govern central en substitució de Miguel Sebastián, i Sáez, directora de la Fundació ICO, es basen en les últimes projeccions demogràfiques de l’Institut Nacional d’Estadística, les estimacions més optimistes del qual indiquen que fins al 2060 entraran a Espanya més de 14,5 milions d’immigrants. Aquesta evolució, però, no serà suficient per compensar “el substancial increment” de la ràtio de dependència, de manera que el nombre de pensions que hauria de “cobrir” cada ocupat passaria de 0,44, ràtio del 2004, a 0,81 el 2059. Prenent de nou les previsions més positives d’un creixement mitjà d’un 1,8% per a les pensions i d’un 1,5% per a la productivitat, la despesa es duplicaria des del 7,7% del PIB que representava el 2004 fins al 17,9% el 2059.

D’altra banda, tenint en compte el balanç del fons de reserva de la seguretat social, que el 2004 era de 19.330 milions d’euros, “en absència de canvis normatius”, el sistema de prestacions contributives podria patir dèficit entre el 2011 i el 2015. La fallida es podria cobrir amb el fons de reserva més o menys fins al 2018 segons alguna apreciació o a tot estirar fins al 2025.
 
Començar ara

Els autors, finalment, preveuen que “el deute acumulat derivat dels compromisos del sistema de prestacions s’elevaria a 1,8 vegades el PIB del 2004”. Per pal·liar aquest desajustament, convindria rebaixar la despesa en aquestes prestacions un 1,7% a partir d’aquest mateix any.