J.J. Navarro Arisa

La protesta veïnal a Badalona per la presència d’un grup de persones a les quals els seus veïns acusen de comportaments incívics ha desfermat una nova dimensió de temor que pot transformar – se en causa de greus disturbis i, a més llarg termini, en un problema que augmenti la tensió entre comunitats i aboni políticament alguna opció xenòfoba. Els veïns de Badalona, que al llarg de les seves queixes han insistit a puntualitzar que no tenen motivacions racistes, es queixen que els seus veïns nouvinguts – la majoria d’origen romanès – els ocasionen problemes d’higiene en els serveis comunitaris, destorben el seu descans amb sorolls nocturns i, en general, es comporten d’una manera que entra en conflicte amb els estàndards de civisme acceptats per la comunitat. A primera vista, el conflicte veïnal de Badalona pot semblar trivial: hi ha un considerable nombre de persones que tenen problemes amb els seus veïns per motius molt variables (soroll excessiu, presència d’algun animal domèstic que molesta, mal ús dels serveis sanitaris, abocament d’escombraries incontrolat o fora del lloc adient) i es troben amb la inèrcia i/o la incapacitat de les autoritats locals per fer complir les normes. És molt fàcil dir que els veïns que protesten en fan un gra massa, però potser cal considerar la sensació d’indefensió i impotència que dóna el fet de protestar sense que ningú hi pugui fer res, amb la frustració que molts senten davant de la perspectiva de perdre’s en una batalla burocràtica (o judicial) sense fi només per demanar un comportament cívic dels seus veïns. Alguns bons coneixedors del tema han assenyalat ja els excessos garantistes que dificulten resoldre els problemes, mentre que d’altres temen que els conflictes puntuals es tornin un dia arguments per a la xenofòbia.