El nou govern equatorià de Rafael Correa fa tres setmanes que camina i ja ha patit una crisi: l’assalt de dimarts al Congrés per part dels partidaris del cap d’Estat que demanaven una nova Constitució. La ministra d’Exteriors, María Fernanda Espinosa, de visita a Catalunya, analitza els múltiples dossiers calents que té damunt la taula.

Han començat amb mal peu?
No. Aquest és un govern que té un gran suport popular, en un país amb una ciutadania molt activa i conscient que vol transformar-lo amb l’actual president. En els sistemes democràtics, el suport popular i la legitimitat són elements fonamentals.

Per què volen canviar la Constitució?
L’equip del president Correa ha fet una anàlisi profunda de la realitat equatoriana i considerem que una de les condicions fonamentals per fer canvis passa per la transformació del sistema polític. Per fer això cal una nova Constitució que permeti, per exemple, resoldre el partidisme de tots els organismes de control. No pot ser que la fiscalia, que el tribunal de comptes, tot, estigui controlat per la vella política. El sistema polític equatorià està obsolet. No respon als reptes que demana el segle XXI.

¿Serà possible posar en marxa aquest procés amb el Congrés en contra?
El president pot convocar una consulta popular. I això és el que està intentant. 13 milions d’equatorians contra 60 diputats, en un sistema democràtic, és incomprensible!
Quines són les seves prioritats en política exterior?
Serà cap a dins. Això vol dir que les decisions que prengui han de beneficiar els equatorians i defensar els seus interessos. Volem millorar les condicions de vida de les poblacions frontereres i entrar en un diàleg constructiu amb Colòmbia i el Perú. En segon lloc, volem garantir els drets i el benestar dels emigrants i de les seves famílies que es queden a l’Equador. Volem tenir una relació molt estreta amb els països receptors i establir acords de coresponsabilitat en matèria migratòria.

Les remeses són la segona font d’ingressos del país, després del petroli…
Si l’Equador és un país que expulsa força laboral, la nostra feina és fer polítiques preventives. I la millor és construir un país que sigui millor i que garanteixi els drets fonamentals dels ciutadans. Per altra banda, no mirem els emigrants com a simples eines econòmiques. Volem que aquest patrimoni privat que envien contribueixi a dinamitzar la producció nacional, que tingui un efecte multiplicador sobre l’economia.

¿Creu que el seu acostament al govern d’Hugo Chávez pot perjudicar-los?
En absolut. La nostra política busca enfortir les relacions amb tots els països de la regió, i Veneçuela n’és un. Hem firmat acords de cooperació amb Veneçuela, perquè hi ha moltes coses que ens interessen, com el seu sistema d’educació per a adults o els mecanismes d’atenció pública de salut. També ens interessen els programes Fam Zero i Borsa Família del Brasil, l’eficiència en el control de les duanes de Xile, o els mecanismes de reestructuració i renegociació del deute extern de l’Argentina.

Nacionalitzaran el petroli?
El petroli és propietat de l’Estat. No sóc la ministra d’Energia, però crec que es miraran els contractes firmats amb les multinacionals i es renegociaran de manera transparent, oberta i franca els termes d’aquests contractes, per garantir que qualsevol acció sigui en benefici mutu.

Què passarà amb la base nord-americana de Manta, la més gran dels EUA a Sud-amèrica?
El contracte de la base s’acaba el 2009 i ja els hem dit a les autoritats dels EUA que no el renovarem.