Cristina Palomar

Pocs dies abans que es compleixin 62 anys de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz per part de l’Exèrcit Roig, ocorregut el 27 de gener del 1945, el Parlament va celebrar ahir un acte emotiu en record dels sis milions de víctimes de l’Holocaust. L’acte, en què van participar representants del govern català i de tots els grups parlamentaris, així com de tots els col·lectius perseguits pels nazis, no només va servir per reivindicar l’obligació moral de no oblidar un dels capítols més execrables de la història de la humanitat, sinó també per fer una crida a les institucions perquè agafin el relleu del testimoni dels pocs supervivents que encara queden i perquè des de l’escola s’ensenyi als nens els valors de la pau, la tolerància i el respecte per la diferència.

El conseller de la vicepresidència, Josep – Lluís Carod – Rovira, va ser l’encarregat de parlar en nom de l’executiu tripartit, ja que va ser l’únic representant del govern català present a l’acte tot i que també estava prevista l’assistència del conseller d’Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura. El líder d’ERC va justificar l’obligació de commemorar cada any l’Holocaust. Igual que va fer Jorge Semprún en l’acte d’homenatge que va fer el govern tripartit de Maragall als supervivents catalans dels camps d’extermini nazis, Carod – Rovira va reivindicar ahir la necessitat que des de les institucions públiques es faci un treball de recuperació de la memòria històrica, sobretot davant l’evidència que cada vegada queda menys gent viva que hagi estat testimoni directe d’aquells fets.

Carod – Rovira també va deixar clar que l’Holocaust no admet comparacions, perquè representa el “mal absolut”. “És un horror tan gran que mai s’hauria de comparar amb res per evitar el risc de banalitzar – lo”, va assegurar.

A l’acte hi va haver dos moments molt emotius. El primer va ser l’encesa de sis espelmes del record. El supervivent del gueto de Budapest Enrique Vandor va encendre la primera en memòria de les víctimes jueves, Dan Terracina va fer el mateix en memòria dels nens morts a les cambres de gas, l’exdeportat a Buchenwald Marcel·lí Garriga va encendre la tercera espelma per les víctimes catalanes i espanyoles, el representant de la comunitat gitana Mariano Fernández va encendre la quarta. La cinquena espelma, encesa per Nina Mitrani, va servir per retre homenatge als que van ajudar els perseguits a fugir dels seus botxins. L’última espelma la va encendre l’ambaixador d’Israel a Espanya, Victor Harel.

El segon moment emotiu de l’acte va ser el minut de silenci i el cant a cappella de l’oració fúnebre Eyl Male Rakhamim (Deu és ple de compassió), un cant de la tradició jueva asquenasita en record de tots els jueus massacrats en les croades i en l’Holocaust.

Teodoro Burdman, president de la comunitat israelita de Barcelona, va lamentar que la persecució de les minories encara no ha acabat i va demanar que “es vacunin els nostres fills contra l’antisemitisme i el racisme”. Tot seguit va ser el president del Parlament, Ernest Benach, l’encarregat de cloure l’acte institucional fent una crida al diàleg com a única eina per aconseguir la pau i recordant que tots tenim el deure moral de recordar l’Holocaust. “La pau només és possible per la via del diàleg. Per això cal impulsar una nova cultura de la pau”, va dir, encara que aquesta aposta sigui la més difícil i arriscada. Shalom.