Oriol Amorós (Barcelona, 1970) és secretari per a la Immigració. Apunta que s’ha d’assumir que “Catalunya serà diversa per sempre” i demana anar per feina per aconseguir una bona convivència.
Quines són les prioritats de la secretaria per a la Immigració?
Tenim tres grans objectius: fer la llei i un sistema propi d’acollida a Catalunya, el pacte nacional per a la immigració, que és un compromís del president, i el desenvolupament de l’Estatut.
Com s’ha de fer l’acollida?
Hem de donar eines bàsiques a qui arriba perquè es pugui bellugar per la nostra societat amb una actitud oberta i receptiva. Com es fa a Europa. Vol dir des de la llengua fins al coneixement de la societat, l’entorn i dels recursos públics, passant pels drets, deures i l’orientació laboral.
La irregularitat és un dels principals problemes. Com se soluciona?
El pacte nacional ha de permetre millorar la gestió dels fluxos, hem d’ampliar les vies legals per reduir i combatre les irregularitats, facilitar la contractació en origen i flexibilitzar el contingent. Potser una revisió trimestral serviria per adequar – nos més a les necessitats del mercat laboral. A Finlàndia, un empresari mai contracta un sense papers. Si tenim irregulars és perquè troben feines irregulars. I la culpa no és només de l’empresari: calen reformes per accedir a mà d’obra en origen.
Un altre pilar del pacte és el que es refereix als serveis i convivència…
Els serveis públics s’han d’adaptar a la societat diversa, perquè som 7 milions. I el pacte, a més, ens ha de permetre definir el model de societat: Catalunya és un país amb anys d’experiència en onades migratòries, i no és ni el multiculturalisme anglòfon ni l’assimilacionisme francès, sinó l’interculturalisme, o sigui, l’equilibri, perquè som diferents i vivim junts. Hem d’assumir la realitat: Catalunya serà diversa per sempre més. Vivim junts i hem de compartir uns mínims: els valors democràtics, els drets humans i la llengua i la cultura catalana.
Aquest és el model, però hi ha qui considera que en immigració es parla de drets, però no de deures.
Tenen els mateixos deures fiscals, cívics i de compliment de la llei que els autòctons; i no tenen drets polítics, no poden votar.
També n’hi ha que estan segurs que tenen preferència en els pisos de protecció oficial i les beques.
No és cert i hem de ser molt clars i transparents. No hi ha serveis en funció de l’origen de les persones. Molts tòpics dels 90 han caigut sols, perquè la convivència amb la diversitat és cada dia més sòlida. S’han de fer polítiques socials, d’estabilitat laboral i d’accés a l’habitatge. En definitiva, polítiques d’esquerres i progressistes.
L’esquerra presenta la immigració com una oportunitat…
És un fet. No és ni un drama ni una festa major contínua. Hem de ser pragmàtics, deixar els adjectius i veure com l’afrontem.
I com s’afronta la petició de construcció de mesquites?
Els centres de culte de qualsevol religió han de ser dignes i integrats als barris. No veiem amb bons ulls megacentres, perquè la mesquita de la M – 30, a Madrid, no porta a la convivència.
S’han de regular els símbols religiosos externs? El PP a Barcelona ha demanat la prohibició de la burca.
Hem d’afrontar els fets de manera raonable: els valors democràtics i els drets humans són indiscutibles. La burca i el nicab van contra la dignitat de la dona, però que una dona decideixi dur el mocador no va en contra de res. Si tenim tres casos de burca no és pràctic posar multes, però sí que hem deixar clar a les persones immigrades que la igualtat home – dona és un valor irrenunciable.
En campanya, CiU va proposar donar un carnet d’integració.
Els països que tenen Estat i capacitat de gestió de fronteres i del flux vinculen procés d’acollida amb drets. No és el nostre cas. ¿Val la pena fer – nos els antipàtics si la nostra capacitat d’obligacions és limitada? ¿O és preferible seduir quan la nostra capacitat de seducció és molt àmplia? Catalunya té una gran capacitat de seducció amb els nouvinguts.
Segurament algú li dirà que potser massa capacitat de seducció…
No em preocupen els immigrants regularitzats, però sí els que no ho són. Un empresari finès no contracta irregulars. Amb empresaris, treballadors i sindicats hem de saber fer que arribin en el marc de la legalitat laboral i amb un procés d’acollida endreçat.