Hi ha dues maneres de ser ric: tenir mala consciència o creure que tens diners perquè ets millor que els altres – encara que no hi tinguis mèrits propis – . Els primers són uns defensors de la virtut de la caritat, i la practiquen com qui paga un delme a la seva consciència; els segons fan d’espònsor, en què el mòbil no és la generositat. Tot plegat ho expliquen els psiquiatres, jo no n’he de fer res. Però sí que voldria dir uns mots sobre la caritat, que és una virtut excelsa, no cal dir – ho. Ara, però, en aquesta Europa desconcertada, s’ha produït un fenomen notable: que els pobres tradicionals han estat substituïts pels immigrants que arriben sense res de res. La majoria d’aquests indigents són mahometans. Doncs bé: hi ha una subclasse de rics, els d’extrema dreta, que practiquen la caritat però no volen que els immigrats se’n beneficiïn, i aleshores regalen brou de porc, tot anunciant de què està fet. És una caritat molt limitada: són uns gasius. A més de gasius, val a dir que estan pastats de tan mala bava que fan fàstic. La cosa ha tingut lloc a l’Estat francès, on l’associació d’extrema dreta Solidaritat dels Francesos (SDF) practicava aquesta grotesca burla del fet humaníssim d’ajudar els qui no tenen ni per menjar. I ara els tribunals els han prohibit la burla.

Acabo d’arribar d’Itàlia i al vol ens han servit un dinar que portava un paperet amb un rètol en sis llengües que diu: “Aquest menjar no conté carn de porc”, per si algun passatger hi té problemes religiosos amb el menjar – són coses que passen, ves què hi farem – . Als antípodes dels racistes francesos que a sobre es diuen a ells mateixos cristians.