31.611 immigrants van arribar l’any passat a les comarques de Barcelona en els processos de reagrupament familiar, en condició de cònjuge o fill d’una persona immigrada. El reagrupament familiar és un supòsit jurídic que permet a una persona immigrada portar al país el cònjuge, els fills menors de 18 anys i els pares o avis que puguin demostrar que en depenen econòmicament.

Les arribades per reagrupament es van doblar respecte al 2005, que van ser 15.562. A més, n’hi ha gairebé 3.000 que estan en tràmit. Aquest important increment de peticions resoltes favorablement és conseqüència del procés de regularització que hi va haver a principis del 2005. Les persones que van aconseguir normalitzar la documentació en aquell moment van poder sol·licitar la vinguda dels familiars directes un cop van completar un any com a residents.

De fet, les peticions de reagrupament van superar àmpliament les previsions: durant els sis primers mesos se’n van presentar gairebé 12.000, i el ritme es va accelerar sobretot en el segon semestre. El tancament del 2006 ha superat finalment molt de llarg les 22.778 persones que es van reagrupar el 2004.

Els originaris del Marroc han estat els que han aconseguit fer més reagrupaments, amb 4.498, seguits dels de nacionalitat equatoriana, amb 3.691. De fet, aquests són els dos col·lectius d’estrangers més nombrosos a Catalunya, segons les dades del padró de principis de juliol de l’any passat. Els pakistanesos van fer 2.910 reagrupaments; els peruans, 1.945, i els xinesos, 1.590.
 
Més sol·licituds

Una de cada cinc sol·licituds s’han fet des de la ciutat de Barcelona, amb un total de 6.246. La segueixen les poblacions de l’Hospitalet de Llobregat, amb 1.970, i Badalona, amb 1.830. Per sota del miler hi ha Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Sabadell i Mataró. L’Ajuntament de Barcelona havia tramitat l’any 2005 unes 4.000 sol·licituds, i el 2006 van pujar fins a 6.000.

L’any 2005 es van endurir les condicions per fer el reagrupament. Des de llavors l’Estat exigeix un informe de l’Ajuntament que certifiqui que el sol·licitant té un habitatge en condicions on podrà viure tota la família. Precisament la qüestió de l’habitatge s’està convertint en el principal fre per reunir les famílies dels immigrants, juntament amb la precarietat laboral. Les persones que viuen de relloguer, treballen sense contracte o cobren bona part del sou en diner negre no poden portar la família a Catalunya.