Negar l’Holocaust a qualsevol dels 27 Estats de la Unió Europea podria ser delicte en un futur pròxim. Almenys aquest és el propòsit expressat per Alemanya, que ocupa la presidència comunitària aquest semestre. Berlín prepara també una possible prohibició dels símbols nazis, com ara l’esvàstica, que, com la negació de la matança de sis milions de jueus, està fora de la llei a Alemanya.

El propòsit del govern berlinès és que en tot l’àmbit comunitari es consideri la negació de l’Holocaust i altres genocidis com a delicte, amb penes que vagin d’un a tres anys de presó.

La proposta la va fer pública la ministra alemanya de Justícia, Brigitte Zypries, que va explicar que pretén “una harmonització mínima” en la lluita contra el racisme i la xenofòbia, encara que va admetre “reticències” entre alguns països que consideren la iniciativa com una retallada de la llibertat d’expressió. Malgrat tot, la ministra alemanya confia a tirar endavant la idea. “Sóc optimista sobre la possibilitat d’arribar a algun resultat en els propers sis mesos”, estima Zypries.

Des de fa anys existeix una decisió marc sobre la qüestió. La iniciativa és de l’any 2001 i va ensopegar en el seu moment amb la negativa del primer ministre italià, el conservador Silvio Berlusconi. L’any 2005, un nou intent de la UE de criminalitzar la negació de la massacre de jueus durant la Segona Guerra Mundial va trobar novament l’oposició de Roma. Però des de llavors el color del govern italià ha canviat i es veu ara més proper a les propostes de la ministra alemanya. Altres països hi van posar objeccions com ara Suècia – la Constitució del qual entraria en conflicte amb la norma europea – , el Regne Unit, Holanda i Dinamarca. Però Berlín aposta per suavitzar la versió original del text per convèncer els més reticents, que no opositors frontals.

Al Regne Unit, el judici l’any passat de l’escriptor britànic David Irving, empresonat a Àustria per haver negat l’Holocaust, va obrir un intens debat al país i va evidenciar fins a quin punt pot ser controvertit un pas com aquest. Els detractors del projecte defensen la llibertat d’expressió com a argument i estimen que no es pot empresonar per llei algú per expressar les seves opinions encara que ofenguin i causin dolor als familiars de les víctimes de l’Holocaust. Els sembla que el camí no és la via judicial.
 
Tipificació existent en deu països

A hores d’ara ja hi ha deu Estats amb legislació contra la negació de l’Holocaust: Àustria, Alemanya, Bèlgica, Txèquia, França, Lituània, Polònia, Romania, Eslovàquia i Espanya, on l’article 607 del Codi Penal, castiga “la difusió d’idees que neguin el genocidi o pretengui rehabilitar règims que emparin aquestes doctrines” i estableix una pena d’entre un i dos anys de presó.

Encara no han transcendit els detalls del projecte alemany però és previsible una certa flexibilitat en l’aplicació de la norma. Es tracta d’una decisió marc i no d’una directiva i, per tant, els Estats tindran un marge de maniobra més gran. A més, sota la nova norma europea, els fiscals hauran de provar que un símbol nazi ha estat usat per incitar al racisme. Alguns mandataris d’Estats excomunistes s’oposen a la prohibició de l’esvàstica sense que abans es prohibeixin els símbols de l’era soviètica, com la falç i el martell.