Josep – Lluís Carod – Rovira ha aprofitat les vacances de Nadal per continuar desplegant una ronda de contactes amb el cos consular a Barcelona i alguns ambaixadors a l’Estat espanyol per informar – los dels projectes del nou executiu català en política exterior. Una operació de diplomàcia discreta amb la qual el vicepresident intenta que se superin possibles recels cap a l’acció del nou govern.

Així, les últimes setmanes s’ha vist amb l’ambaixador d’Israel a Madrid, Víctor Harel. Va ser un dinar a Barcelona en el qual van abordar des de la situació al Pròxim Orient fins a la política euromediterrània, sense deixar al marge el terrorisme islamista, qüestions sobre les quals també va departir amb Todd Robinson, el cònsol dels Estats Units a la capital catalana. El vicepresident de l’executiu català s’ha vist darrerament amb els cònsols del Marroc, França, Finlàndia i Portugal. El segon semestre d’aquest any viatjarà al país lusità. El 20 de desembre ja va presentar davant el cos consular dels Estats de la UE el seu equip de Relacions Exteriors. Catalunya aspira a tenir una política exterior pròpia fins on permeti el marc legal. El govern de la Generalitat vol fer – la en col·laboració amb el ministeri d’Afers Estrangers. El secretari de Relacions Internacionals, Albert Royo, és l’home pont, encarregat de comunicar al departament de Miguel Ángel Moratinos les visites que es preparen. Carod, que va obrir els viatges oficials amb una visita a Andorra el 3 de gener, té previst entrevistar – se amb Moratinos, si bé la reunió encara no té data.
 
Influència al món

El número dos del govern, que explicarà dimecres el seu full de ruta al Parlament, s’ha marcat quatre objectius: enfortir la influència de Catalunya al món, afavorir el creixement econòmic de Catalunya, promoure la identitat catalana, principalment a través de l’Institut Ramon Llull, i contribuir a l’esforç de solidaritat internacional. Respecte al primer punt, enfoca aquest tema no tant explicant què és Catalunya, sinó participant en l’agenda internacional amb veu pròpia, participant en les solucions de problemes, millorant la presència i els contactes amb organismes internacionals com les Nacions Unides, a través de programes de cooperació o de la UNESCO. Les relacions bilaterals no es limitaran a regions, sinó que les ampliarà a Estats. També planeja alguna trobada amb primers ministres.

La qüestió econòmica no quedarà al marge. Buscarà afavorir els intercanvis comercials i l’expansió empresarial. La societat de la informació serà un dels temes cabdals dels quals caldrà tenir cura, juntament amb la innovació i les noves tecnologies. Precisament, preveu orientar la política exterior amb Europa a afavorir el creixement econòmic català i establir relacions prioritàries sobre models de Benestar, un aspecte que mira especialment cap als països nòrdics.

Respecte a l’Àfrica, les prioritats seran la immigració i el desenvolupament. Potenciarà els contactes amb països emissors d’immigrants com el Marroc i Senegal. Explorarà la contractació en origen per facilitar als empresaris mà d’obra ajustada a les seves necessitats i reforçarà programes de cooperació. En aquesta direcció, el govern català té previst reobrir la delegació del Marroc. També restablirà la de Roma. Totes dues es van inaugurar durant l’etapa de CiU, i Pasqual Maragall va tancar – les. L’executiu de Montilla pretén, amb la de Roma, enfortir les relacions amb el Vaticà. A més, preveu obrir delegacions a Berlín, Mèxic DF, i una altra a Nova York o Washington.

El govern també vol reorientar la dispersa administració catalana que té repartida pel món. En aquest punt, els casals catalans a l’estranger jugaran un paper clau. L’executiu vol instal·lar als casals els serveis de la Generalitat que disposa en aquells països. Bona part d’aquests casals es concentren a Amèrica i es pretén, d’aquesta manera, revitalitzar – los. El tema es va començar a estudiar durant l’etapa de CiU a proposta d’aquestes entitats.

El govern català, que orientarà les relacions amb l’Àsia cap a la cooperació i el camp econòmic, vol continuar explorant el potencial de països com l’Índia, el Japó o la Xina. El director de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMED), Senén Florensa, s’ha convertit en un dels homes de confiança de Carod que l’assessora i li obre portes en el món diplomàtic.