Laia Forès

ASofia i a Bucarest les dotze campanades de Cap d’Any van ressonar més fort que mai diumenge a la nit. El motiu de celebració era doble: les dues capitals celebraven l’any nou i l’entrada oficial de Bulgària i Romania a la Unió Europea (UE). Vint – i – dos milions de romanesos i vuit milions de búlgars ja són ciutadans europeus. Amb ells, la UE suma gairebé 500 milions de persones i vint – i – set Estats membres.

L’entrada dels dos nous països suposa la fi d’un llarg procés de reunificació de l’Europa occidental i oriental, una fita que semblava utòpica fa 50 anys, quan la UE començava a caminar amb l’objectiu d’aportar pau i estabilitat al continent. “L’1 de gener del 2007 serà una data important en la història d’Europa. Amb l’adhesió de Bulgària i Romania culmina l’ampliació que haurà reunit pacíficament l’Europa de l’Est a l’Oest”, va afirmar el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso.

El balanç que fa l’executiu comunitari de les darreres ampliacions a l’Est és molt positiu. Brussel·les assegura que “la força gravitacional de la UE ha ajudat els països de l’Europa central i oriental a transformar els seus règims comunistes en democràcies modernes. Tots els europeus es beneficien del fet que els seus veïns siguin democràcies estables i pròsperes economies de mercat”.

La lectura positiva que fa la Comissió no és només en el sentit polític i estratègic sinó també en termes econòmics. El mercat comú beneficia tots els socis: com més gran és la Unió, més mercat potencial i demanda hi ha.

Tanmateix, el missatge sembla que no arriba a la ciutadania. Molts ciutadans comunitaris es qüestionen l’ampliació i, segons el darrer Eurobaròmetre, fet públic a finals de desembre, el suport a l’ampliació és cada vegada més baix: un 42% dels europeus s’oposen a admetre més països a la Unió.
 
Por d’una allau de treballadors

La majoria de ciutadans europeus es mostren més preocupats per si es produirà una allau de treballadors de Bulgària i Romania al seu país que no pas en la importància política d’incorporar nous Estats a la UE. Per evitar aquests temors, infundats segons la Comissió, la majoria de socis imposaran restriccions en el mercat de treball per un període de dos anys als dos nous membres. La mesura és similar a les que es van imposar el 2004 amb la incorporació de deu països. En aquell cas, no es va produir una immigració massiva. La migració de mà d’obra procedent dels deu països de l’ampliació cap a la resta de la Unió no arriba avui a l’1% de la població activa del país receptor, segons dades facilitades per l’executiu comunitari.

Així, a partir d’ara, els ciutadans romanesos i búlgars obtenen automàticament el permís de circulació i residència en un altre Estat membre com qualsevol altre ciutadà comunitari, però necessitaran permís de treball en aquells països que hagin decidit restringir el seu mercat laboral.

En el cas d’Espanya, el govern central ha decidit imposar una moratòria d’almenys un any. A finals del 2007, valorarà si Bulgària i Romania han arribat als estàndards comunitaris en els àmbits econòmic o social i, per tant, si cal o no ampliar un any més la restricció. La mesura compta amb el vistiplau dels sindicats majoritaris espanyols. Altres socis, com la República Txeca, han decidit obrir els seus mercats de treball des del mateix 1 de gener. La Comissió recomana als Estats membres posar fi a les mesures excepcionals en dos anys, però deixa la porta oberta per continuar imposant restriccions en el mercat laboral fins al 2014.

També en altres àrees la UE aplicarà restriccions. Es tracta de sectors que encara no s’han adaptat amb prou garanties a les normatives comunitàries, com és el cas de la seguretat aèria. Per posar un exemple, la Comissió ha decidit excloure Bulgària del mercat interior comú en el sector de l’aviació ateses les “serioses deficiències” detectades.

De fet, la UE va decidir no ajornar l’entrada de Bulgària i Romania a condició d’aplicar unes “mesures d’acompanyament”. Brussel·les supervisarà que Sofia i Bucarest continuïn impulsant les reformes pendents, sobretot en l’àmbit judicial i en la lluita contra la corrupció. Si no fan els deures, se’ls podria penalitzar amb la congelació dels fons europeus. Amb Bulgària i Romania entren dos nous comissaris: el romanès Leonard Orban (Multilingüisme) i la búlgara Meglena Kuneva (Protecció al Consumidor).