Gairebé 500 menors immigrants sense referents familiars haurà atès la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) a finals d’any. Com ja és habitual en els últims anys, la gran majoria són marroquins, però la petita davallada que hi ha hagut d’arribades de menors sols d’aquest origen ha permès que Catalunya hagi destinat les places que hi havia lliures als centres a acollir 40 menors, en aquest cas subsaharians, que havien arribat amb pastera a les Canàries. És l’anomenada “quota de solidaritat” que el govern canari va reclamar a la resta de comunitats de l’Estat per descol·lapsar els seus centres, en els quals s’han arribat a aplegar fins a 900 menors.

Entre el setembre i l’octubre del 2004 es va començar a disparar la xifra d’arribades de nens i joves marroquins no acompanyats a Barcelona: durant molts mesos els serveis d’urgències de la DGAIA obrien una mitjana de dos nous expedients al dia. L’any passat en van arribar 669. El director de la DGAIA, Xavier Soley, explica que a finals de novembre s’havien obert 419 expedients, i calcula que l’any es tancarà amb uns 500, una xifra considerablement inferior, per tant, a la del 2005. El control policial a la frontera del Marroc pot ser una de les explicacions que hagi evitat que es repeteixin situacions com les que es van viure al setembre o al març del 2005, que en van arribar, respectivament, 62 i 50.
 
Frenada dels marroquins

Precisament aquesta frenada de menors marroquins va permetre als responsables de l’aleshores departament de Benestar i Família, actualment d’Acció Cívica i Ciutadania, oferir abans de l’estiu deu places per acollir subsaharians i descongestionar els centres canaris. Finalment, en petits grups, se n’han traslladat 40. Els cinc primers van arribar a l’aeroport del Prat el 10 d’octubre.
 
Pròpia iniciativa

A banda d’aquests trasllats oficials, però, la DGAIA ha tutelat sis menors subsaharians més que van arribar a Barcelona per pròpia iniciativa. “De Canàries van anar a altres comunitats i han vingut pel seu compte fins a Catalunya. La majoria perquè hi tenen algun familiar o conegut”, explica Soley. Ara una de les feines d’Atenció a la Infància és esbrinar si aquests nois tenen referents familiars que els puguin acollir. En aquests casos, la DGAIA manté la tutela fins als 18 anys i ajuda econòmicament els acollidors, però es considera que en un entorn familiar els serà més fàcil incorporar – se a la nova situació que no pas des d’un centre.

Una altra de les fórmules que s’estan explorant per fer més fàcil l’encaix d’aquests infants en el seu nou entorn té relació amb la recerca de formes de col·laboració amb les entitats d’immigrants a Catalunya. Acció Social ja ha iniciat converses amb l’associació de senegalesos de Catalunya.