No deuen estar gaire contentes les persones que algun cop han utilitzat Air Madrid a mesura que van assabentant – se que al seu dia van volar, i es van jugar la vida, a bord d’autèntiques cafeteres alades. Potser els vénen al cap el ministeri de Foment i les autoritats espanyoles. Encara molt menys contents que ells estan, i amb tota raó, els que s’han quedat a terra després d’haver pagat el seu bitllet. Les històries són commovedores. Molts són immigrants que havien estat estalviant avariciosament per poder retrobar – se amb els fills, la dona o altres familiars estimats després d’anys sense veure’ls. Als que no puguin anar a casa, ningú els podrà compensar pel disgust que se’ls ha provocat. D’aquesta forma tan dura hauran descobert que coses que ells imaginaven que en aquest Estat modern i amb una economia esponerosa que és Espanya no podien passar, passen. A sobre, la mala experiència no se’ls acabarà aquí, perquè ara, en reclamar els diners i que els rescabalin pel mal patit, se les hauran amb la burocràcia espanyola, que no és broma o, si ho prefereixen, és una gran broma pesada. Els damnificats faran bé d’actuar conjuntament, com a lobby, per tal d’exigir els seus drets de forma que se’ls toregin el menys possible. Tanmateix, el més fàcil és que els uns i els altres es vagin passant la pilota a la vallinclanesca i que tot plegat acabi en mans d’una justícia que, tot i que segura, recorda també una cafetera vella. I així és que el calvari potser els farà arribar a la conclusió que, si bé això d’aquí és millor que allò d’allà, hi ha coses que, en canvi, s’assemblen cosa de no dir.

m.sintes@hotmail.com