Per què la bandera nord – americana té 13 barres? Doncs perquè cadascuna representa una de les 13 colònies originals que van formar els Estats Units. Preguntes com aquestes són les que hauran de respondre a partir del 2008 tots els immigrants que optin a la ciutadania nord – americana. El govern dels EUA està preparant el nou examen per substituir l’actual, que, segons els més crítics, només valora la memorització de fets i dades però no si s’entenen els principis de la democràcia.

Només un exemple: en l’actual examen es pregunta quantes barres té la bandera. Per passar el nou test, els immigrants hauran de saber, a més, perquè n’hi ha 13. I és que l’actual examen “no garanteix que l’aspirant entén el significat i el sentit que hi ha darrere de cada pregunta”, diu Emilio Gonzalez, director dels Serveis de Ciutadania i Immigració dels EUA. El nou test pretén “estimular els immigrants a aprendre els valors d’aquesta nació perquè un cop obtinguin la ciutadania puguin participar activament en la democràcia”, afegeix Gonzalez.

Cada any 600.000 persones passen l’examen i obtenen la ciutadania nord – americana. Per obtenir la ciutadania pel mètode de naturalització, els aspirants també han d’haver viscut durant un període continuat als EUA i tenir – hi residència, saber llegir, escriure i parlar anglès i conèixer la història i el govern dels EUA, així com tenir una disposició favorable cap al país i ser una persona moral, és a dir, no tenir antecedents policials però tampoc haver estat un borratxo habitual o practicar la poligàmia, entre d’altres.

Des del 1986, quan es va fer el primer examen, no s’hi havia fet cap canvi. El nou tindrà 144 preguntes sobre història, democràcia, drets civils, geografia i els drets i obligacions que comporta ser ciutadà nord – americà. Moltes de les respostes són múltiples. Es pregunta des de quina edat ha de tenir el president i on ha d’haver nascut – la resposta és 35 anys com a mínim i els EUA – fins a quin és el riu més llarg del país (el Missouri), per quines raons els colons van anar als EUA (a la recerca de la llibertat religiosa, per exemple) o quina responsabilitat tenen els ciutadans nord – americans (votar i formar part d’un jurat). També hi ha preguntes d’actualitat, com ara què va passar l’11 – S. El qüestionari complet és a www.uscis.gov.

El nou examen no serà oficial, però, fins a la primavera del 2008, tot i que a partir de l’any que ve ja es posarà en pràctica en deu ciutats escollides pel seu percentatge de població immigrant, dins d’un programa pilot en el qual participaran més de 5.000 voluntaris. L’objectiu és ajustar les preguntes en funció del resultat de la prova pilot i reduir – les a un centenar.
 
Revisió de continguts

Grups d’advocats estan revisant l’examen per comprovar que el nivell d’anglès i de les preguntes és l’apropiat. Fonts del departament de Seguretat diuen que l’examen no és més difícil sinó “més significatiu”. Organitzacions de defensa dels immigrants com Promoting Justice for Latinos (PRLDEF), veuen l’examen “més just”, tot i que segons Jackson Chin, conseller de PRLDEF, depèn de les habilitats en anglès i el nivell educatiu i la majoria ha de fer un curs previ no subvencionat. “Si no tens diners per pagar – lo el govern diu que és el teu problema, que ets tu qui s’ha de preocupar d’obtenir la ciutadania”, denuncia. També es queixa de la dificultat per complir els requisits.

Chin valora que el nou examen aconsegueixi “unificar els criteris per obtenir la ciutadania. Ara l’examinador pot fer variacions de les preguntes i pot ser molt confús”. També denuncia que en ocasions es fan preguntes sense sentit. “A un aspirant li van demanar lletrejar Rockefeller Center. I això no té res a veure amb les habilitats per ser un bon ciutadà”, conclou.