Podem dir les coses pel seu nom i amb totes les lletres. N’estic convençuda: la immigració pot arribar a ser el gran problema del nostre segle. Pot afectar – nos les vides d’una forma profunda. Allaus de persones vingudes de lluny arriben a les nostres terres. Els immigrants són sempre gent que pateix la dissort. És terrible haver d’abandonar la família i la casa, els paisatges coneguts. És dur haver – ho de fer empesos per la necessitat de sobreviure. Els immigrants ocupen llocs de treball que, sovint, no volen realitzar les persones del país d’origen. També contribueixen al creixement econòmic, però generen una quantitat de problemes importants. Per això no tot s’hi val. Obrir les fronteres i permetre el seu pas sense limitacions és d’inconscients i de gent poc atenta a la realitat, que sempre és polièdrica.

Em semblen molt adequades les mesures que, no fa gaire, ha adoptat el govern d’Andorra respecte dels immigrants. Els immigrants que vulguin viure i treballar a Andorra hauran de fer cursos intensius de català. L’estudi del català es comptabilitzarà com un requisit més per als qui pretenguin obtenir un permís de treball i de residència. Es donaran pròrrogues per a les residències d’aquells immigrants que demostrin un grau determinat de coneixement de l’idioma. S’ha desenvolupat una estratègia nacional i lingüística que s’estengui a diferents sectors socials, en el termini de quatre anys. Es tracta d’afavorir la immersió en el català. S’ha d’aconseguir que no sigui possible viure a Andorra d’esquena al català. Sorgirà, per exemple, la figura del dinamitzador de la llengua, la persona que assessorarà les empreses, els restaurants i les botigues, perquè es converteixin en defensors de l’idioma.

La immigració pot ser un perill per a la supervivència d’una cultura. Pot fer trontollar la llengua del país, cosa que mai no s’ha de permetre. Prendre mesures per evitar – ho significa defensar la vida d’una cultura i d’una gent.