França Davallada als sondejos de l'aspirant ultraconservador

El drama familiar del candidat moralista

polèmica · Un dels fills del sobiranista Philippe de Villiers acusa el seu germà gran d'haver-lo violat 2007 · La polèmica posa traves a les ambicions del polític, rival de Le Pen de cara a les presidencials

Avui, 29-11-2006

“La meva rival a la segona volta de les presidencials serà Ségolène Royal”, pronosticava fa uns dies amb un optimisme exagerat el líder dels sobiranistes francesos, Philippe de Villiers, candidat electoral del Moviment per França (MPF). El seu entusiasme s’ha vist frenat per un tèrbol afer familiar que compromet les seves altes aspiracions per al 2007.

El fill gran de Villiers, de 29 anys, ha estat acusat de violació per un dels seus vuit germans. Els fets haurien passat fa 15 anys, quan tots dos eren menors i el denunciant tenia només set anys. “És una manipulació”, ha afirmat Villiers, que intentant convertir – se en la víctima d’aquest afer, però que no nega els fets que l’han originat. “Si hagués passat a casa dels Dupont o dels Durand ningú no en diria res. Si se’n parla és per ensorrar Philippe de Villiers”, ha explicat.

El polític, decididament antieuropeu i amb actituds pròximes a les de l’ultradretà Front Nacional (FN) de Jean – Marie Le Pen, seguirà endavant amb la seva candidatura presidencial reforçant el missatge nacionalista, però aquest drama familiar invalida una part del seu discurs, que defensa la moral pública i els valors tradicionals. “Vull donar prioritat a la família durant la campanya”, explicava a l’AVUI fa uns dies. En les últimes setmanes, Villiers ha aconseguit acaparar espais mediàtics gràcies a una proposta pionera a França: prohibir l’ús del vel islàmic en els espais públics. “És inadmissible”, ha afirmat. “És un símbol de la submissió de la dona i ataca la seva dignitat. En cap cas és un atac a la llibertat individual. Si em trobés en un país musulmà on portar el vel és obligatori demanaria a la meva dona que se’l posés”, explicava durant la presentació de la seva campanya presidencial.

“No és França qui s’ha d’adaptar a l’Islam, sinó a l’inrevés”, afirma Villiers. Fins ara, el líder del MPF pretenia robar vots a la ultradreta gràcies als seus eslògans contra “la islamització de França”, una de les seves obsessions juntament amb la immigració zero, la defensa de la vida rural i la lluita contra el matrimoni homosexual. “El que ha fet Zapatero és molt perillós”, alerta.

A començaments del 2006, les enquestes pronosticaven un augment considerable de la intenció de vot que podia perjudicar tant Le Pen com l’intransigent ministre d’Interior, Nicolas Sarkozy, probable candidat del centredreta. Amb els mesos, el seu percentatge de vots potencials ha tornat a disminuir. Segons un estudi d’ahir a Le Monde, només un 2% votarà per Villiers. En canvi, un 17% dels enquestats diuen que votaran per Le Pen, que aconseguiria el mateix percentatge que en la primera volta de les presidencials del 2002, en què va eliminar el socialista Lionel Jospin. Aquesta xifra marca un ascens de vuit punts des de començaments d’any que demostra que el patriarca de l’FN continua en bona forma, potser gràcies als problemes d’inseguretat ciutadana que han tornat a sacsejar els suburbis.
 
“O l’estimes o te’n vas”

L’estratègia de Villiers segueix els patrons de Le Pen. Fins i tot ha calcat un dels vells eslògans de l’FN de cara a la pròxima campanya. “França, o l’estimes o te’n vas”, diu un dels seus pòsters als quarters generals del partit, ubicats en una petita vil·la del barri parisenc de Montparnasse. Villiers no compta amb la incendiària capacitat verbal del seu contrincant al camp extremista, ni tampoc amb el seu carisma entre les classes populars, però intenta beneficiar – se d’un perfil més rejovenit i modern gràcies a un equip de campanya molt jove, encapçalat per Guillaume Peltier, exfrontista convertit en eficient apuntador de Villiers. Ho certifica Sybille, la més jove, una universitària de 20 anys que duu una samarreta amb el lema “Adoro Villiers”. “És el polític que més s’estima el seu país”, diu.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)