Els dos col·lectius topen amb obstacles a l’hora de trobar feina i pis i en l’educació

Els immigrants i el col·lectiu gitano que viuen a Espanya pateixen discriminació a l’hora de buscar feina i d’intentar accedir a un habitatge i també en l’educació. L’Observatori Europeu del Racisme i la Xenofòbia adverteix en el seu últim informe, que va fer públic ahir, que a l’Estat espanyol encara són habituals expressions com “No contracto gitanos perquè sempre tenen algun parent malalt”, i ofertes de feina que especifiquen clarament: “Estrangers no”.

L’Observatori denuncia que també que es discrimina des de l’administració catalana, perquè s’han trobat casos en què es fa servir la nacionalitat com a criteri per accedir a algunes feines. A escala municipal també s’han trobat irregularitats. Una de les més destacades és la que protagonitza l’Ajuntament de Cardedeu, que va publicar anuncis laborals en què deia que no calia que s’hi presentessin magribins.

Pel que fa a la dificultat de l’accés a l’habitatge, s’alerta de l’increment a tot l’Estat de relloguers d’habitacions, llits, cadires i fins i tot balcons a persones que no es poden pagar un pis. Com a dada il·lustrativa, l’informe recorda que a Barcelona s’hi han detectat 1.464 pisos en els quals vivien entre onze i vint immigrants. Les condicions d’infrahabitatge, afegeix l’Observatori, també les pateixen especialment els gitanos, fins al punt que acaben segregats i en guetos.

En el cas de l’educació, el senyal d’alerta és que a l’Estat hi ha “una gran concentració de gitanos i estudiants estrangers a l’escola pública”. També se cita un recent estudi fet a Catalunya que demostra que el 80% dels alumnes gitanos abandonen l’escola abans dels 14 anys, que l’11% són analfabets i que només el 0,02% tenen estudis superiors. L’Observatori ha treballat amb dades de diferents ONG perquè el govern espanyol no els en va aportar cap d’oficial.