Les universitats no han de patir, o, almenys, no en la mesura que caldria esperar. L’esperada davallada de la demanda d’estudis universitaris en els propers anys a conseqüència de l’impacte del descens demogràfic no es produirà com seria previsible, segons un informe del Centre d’Estudis Demogràfics, tenint en compte l’arribada d’immigrants i l’existència d’un increment de la propensió a l’estudi per part de la població autòctona.

L’estudi, que va ser encarregat el 2003 pel llavors conseller d’Universitats Carles Solà, amb el mandat de fer una projecció de la demanda d’estudis universitaris a Catalunya entre el 2004 i el 2014, conclou que prenent només en consideració els efectius, el nombre d’estudiants passaria de 45.000 a 35.000 en aquest període, és a dir, experimentaria una reducció del 20%. Tenint en compte els dos factors abans esmentats, els autors conclouen que la reducció d’estudiants se situarà entorn del 5,5%.

El secretari d’Universitats, Joaquim Prats, avala aquesta tesi, que ja s’ha començat a fer evident els últims anys, i afegeix que “si es potencia la FP de grau superior, la població amb estudis superiors fins i tot podria créixer”.

L’informe també assenyala que un 46% de les carreres universitàries (suposant que es mantinguessin les 374 analitzades) perdran matrícula en aquest període, mentre que un 28% es mantindran i un 26% creixeran. El principal motiu que explica aquest fenomen, a banda del descens en la demanda d’estudis (que no és significatiu), són els desajustos existents entre l’oferta i la demanda, és a dir, en “les incompatibilitats que existeixen entre les primeres preferències dels estudiants i les places ofertades”.

Pel que fa a l’evolució per àmbits, l’informe destaca “una tendència general a l’estabilitat amb un lleuger declivi en totes les àrees”, exceptuant la de ciències socials, que pateix un descens més acusat, encara que és la que més estudiants atrau.