El Partit Cristianodemòcrata (CDA) del primer ministre Jan Peter Balkenende va guanyar les eleccions legislatives d’ahir a Holanda, segons els sondejos fets a peu d’urna. Les enquestes indiquen, però, que la formació governamental tindrà problemes per trobar socis que garanteixin la majoria. Una enquesta de TNS – NIPO per a la cadena de televisió RTL atorgava a la CDA 38 dels 150 escons del Parlament (ara en tenia 44), i 34 al Partit Laborista de Wouter Bos, que pateix una forta sotragada, ja que fins ara tenia 42 escons. Una altra enquesta de la televisió pública NOS donava al CDA 43 escons i 35 als laboristes, que podrien formar govern si s’unissin tots dos en una gran coalició. La sorpresa de la jornada la va donar el Partit Socialista, d’ultraesquerra, que passaria de 9 fins a 30 diputats.

Amb aquests resultats, ni l’actual coalició de centredreta de Balkenende amb els liberals del VVD, ni una combinació d’esquerres entre laboristes, socialistes i l’esquerra ecologista obtindrien prou majoria per formar govern, cosa que fa preveure llargues negociacions per formar un executiu de coalició que podria estar format pels dos principals partits del país si, finalment, sumen una majoria parlamentària.

Balkenende ha basat la seva campanya en la millora de l’economia dels darrers mesos. El líder laborista, Wouter Bos, per la seva part, havia posat part de les seves esperances de victòria en el suport de prop del 10% de votants d’origen immigrant.

La immigració ha estat, justament, un dels principals eixos de la campanya electoral. De fet, els comicis, previstos originàriament per al maig del 2007, es van anticipar després que la coalició governant caigués al juny, quan va transcendir que la política liberal nascuda a Somàlia Ayaan Hirsi Ali, crítica amb l’Islam, havia mentit per aconseguir la nacionalitat holandesa.

El govern de Balkenende ha posat en marxa algunes de les lleis més estrictes d’Europa en matèria d’immigració arran de l’assassinat del director de cinema Theo van Gogh a mans d’un integrista islàmic i el del polític populista Pim Fortuyn, que defensava mà dura contra la immigració.