Entre gener i juliol, cada dia s’han empadronat a Catalunya 279 persones d’origen estranger. Els 939.253 nous catalans que constaven al padró l’1 de gener del 2006 s’havien convertit en 989.555 a principis de juliol, segons dades no oficials recollides per la Secretaria per a la Immigració. Això significa que la població vinguda de fora manté el ritme de creixement i s’ha incrementat del 13,1% al 13,7% en els sis primers mesos de l’any.

L’augment s’ha donat sobretot entre els originaris de països extracomunitaris. Fins al juliol se n’havien empadronat 34.466 de nous, mentre que el volum d’estrangers comunitaris ha crescut una mica més de 15.800.
 
D’on vénen

El col·lectiu marroquí, amb gairebé 198.000 persones, es consolida com el més nombrós, fins al punt que actualment dos de cada deu estrangers són d’aquest origen. Tot darrere s’hi situen els originaris de l’Equador, amb 89.687 persones, que representen el 9% del total d’estrangers; i els romanesos, amb 57.488 integrants, que no arriben al 6% del total d’estrangers.

Itàlia és el país de la Unió Europea que a hores d’ara té més persones instal·lades a Catalunya: 35.742. Les persones de nacionalitat italiana estan molt lluny del nombre de marroquins i d’equatorians, però són més nombrosos que els peruans (31.700) i que els pakistanesos (28.394).

Pel que fa a la distribució en el territori, a les comarques gironines és on es concentra el percentatge més alt de població d’origen immigrant (18%), seguides de les Terres de l’Ebre (poc més del 16%) i del Camp de Tarragona (14,8%). On aquest tant per cent és més baix és a les comarques centrals (9,9%). Aquesta tendència ja es donava a les dades del padró de gener.

A totes les demarcacions són majoritaris els marroquins, excepte a les Terres de l’Ebre, on ho són els romanesos i a les comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran, on el col·lectiu més nombrós són els portuguesos.