benestar | cap a la vida independent

Més de 300 joves extutelats reben ajuda per emancipar-se

El 45% són d'origen estranger, sobretot marroquins Benestar i Família fomenta la seva autonomia facilitant-los habitatge i formació laboral El pla de majors de 18 anys també ofereix suport psicològic

Avui, 12-11-2006

Un total de 308 joves entre 18 i 21 anys que havien estat tutelats per la Generalitat es beneficien actualment d’alguna de les ajudes del pla per a majors de 18 anys, pensat per fomentar l’autonomia d’aquests joves que han viscut institucionalitzats i es veuen de cop obligats a afrontar una vida independent. Les ajudes van destinades sobretot en dos sentits: l’habitatge i la feina, els dos grans obstacles que es troba qualsevol jove quan es vol independitzar i que encara ho són més quan el jove ha estat tutelat per Atenció a la Infància i als 18 anys es troba que no té l’administració al darrere ni cap entorn familiar que li pugui donar suport. L’any 2005 el programa va atendre 284 joves i el 2004, 201.

“L’objectiu és que aconsegueixin una mínima autonomia, uns hàbits, que siguin capaços de treballar i d’organitzar el seu entorn i el seu temps”, assenyala Isidre Carbonell, coordinador dels programes de supervisió i suport psicològic de l’àrea de suport als joves. Per aconseguir aquesta autonomia el programa els ofereix habitatge i formació laboral, però també un seguiment educatiu i suport psicològic.

El 45% dels beneficiaris són d’origen estranger, sobretot marroquins. En els recursos d’habitatge el percentatge de joves nascuts a fora de l’Estat encara és més alt: en els pisos assistits s’hi allotgen actualment 150 joves, dels quals 96 són immigrants. De totes maneres, Carbonell destaca que els nanos immigrants s’hi estan menys temps: “Tenen molt clar que el que volen és treballar perquè van marxar del Marroc per enviar diners a casa. S’estan sis mesos al pis, però de seguida que tenen feina, permís de treball i troben dos o tres companys amb qui compartir despeses se’n van a viure pel seu compte”
 
Bons referents familiars

En aquests casos té molt de pes l’element psicològic: “Han vingut per enviar diners a la família i ho fan. Es poden enyorar, però tenen uns bons referents familiars”. Els que necessiten estar – se més temps en els pisos assistits són els que han patit dificultats personals i solen ser nascuts a Catalunya: les víctimes de maltractaments o abandonaments. També els que estudien i, per tant, no tenen prou ingressos per emancipar – se. Les estades més llargues són d’un any.

Un total de 104 estan ara en el programa d’inserció laboral, dels quals 52 ja treballen en empreses i vint es troben en l’etapa de formació. Es preparen sobretot per treballar en hostaleria, com a mosso de magatzem i soldadors, i els que viuen a Girona també per trobar feina en el sector carni.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)