Amb l’accent posat en els problemes migratoris i el desenvolupament, 15 caps d’Estat es reuneixen des d’ahir i fins diumenge a Montevideo, seu de la XVI Cimera Iberoamericana. La no – assistència de 7 mandataris, entre ells el brasiler Luiz Inácio Lula da Silva per prescripció mèdica després d’una esgotadora campanya electoral, i el peruà Alán García, la converteix en la trobada amb més absències, però l’agenda l’ha carregada de contingut polític, escàs en aquesta mena de reunions protocol·làries.

La trobada entre països que expulsen població, 40 milions en el cas dels llatinoamericans, i els que en reben, representats per les preocupacions d’Espanya, Andorra i Portugal, ha portat els assistents a adoptar una fórmula de conveniència que reclama el respecte dels drets dels emigrants i la possibilitat d’imposar barreres per part dels receptors. Per manca d’acord quedarà fora del document final una al·lusió al principi de responsabilitat compartida de països d’origen i destí de l’emigració.

El cap del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va viatjar a Montevideo per marcar diferències entre emigrants legals i clandestins, però la seva moció no va prosperar. Durant la seva estada rebrà, a més, la queixa del president argentí, Néstor Kirchner, el govern del qual ha manifestat la seva oposició a la idea espanyola d’imposar visats als argentins. La mesura va ser anunciada pel ministre d’Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, en una entrevista al diari Clarín de Buenos Aires. Com a resposta, Kirchner plantejarà la intenció de l’Argentina de documentar tots els immigrants dels països membres del Mercosur i associats: l’Uruguai, el Brasil, el Paraguai, Veneçuela, Xile, el Perú i Bolívia.
 
Mur i Cuba

El tema migratori es fa indefugible en països com el Salvador, Bolívia i l’Equador, que tenen vivint a l’estranger entre el 20% i el 40% de la seva població.

En alguns casos, com l’Equador, les remeses enviades pels emigrants a les famílies representen la meitat del seu PIB, i la resolució final recomanarà que aquests diners no han de tenir càrregues fiscals ni ser considerats part de l’ajuda al desenvolupament.

El rècord d’expatriats el té Mèxic, amb 11 milions d’emigrants – equivalents al 10% de la seva població total – , i s’espera una menció de rebuig al mur que els EUA tenen projectat construir a la seva frontera sud.

Com és habitual, també es demanarà la fi del bloqueig nord – americà a Cuba. El que no és tan normal és el manifest signat per quatre expresidents – Patricio Aylwin (Xile), Armado Calderón (el Salvador), Luis Alberto Lacalle (Uruguai) i Luis Alberto Monge (Costa Rica) – i publicat al diari uruguaià El País, en el qual denuncien l’incompliment sistemàtic de les resolucions adoptades a les cimeres per part de l’Havana.