De tant en tant convé fer una ullada a l’’altra’ història, la que púdicament negligim quan ens convé. Em refereixo a les bestials persecucions contra col·lectius que no han comès cap delicte, però l’origen o el comportament dels quals és rebutjat pels intolerants. Hi ha la història dels gitanos, que és esgarrifosa, i més si tenim en compte que percentualment hi ha molts més delinqüents paios que no gitanos. Hi ha l’espantosa persecució dels jueus, que va arribar al seu cim en el segle XX i en plena Europa civilitzada. Hi ha la discriminació de les persones de pell fosca, o de les dones. Una de les persecucions més innobles i injustes és la practicada contra els homosexuals. A la culta Europa ser homosexual era un delicte fa quatre dies, durament castigat i, en aquests moments, a 38 Estats d’arreu del món l’homosexualitat està prohibida i figura al Codi Penal. La discriminació sovint no és sustentada per les lleis, però sí consentida i de vegades animada per la societat. Els arguments en què s’empara la crueltat de la segregació són tan pintorescos com acceptats socialment.

En el cas dels homosexuals és encara més xocant, donat el caràcter bisexual que, segons la psicologia, tots tenim al llarg de la nostra història, i encara més si tenim present que els homosexuals són a totes les cultures i en totes les èpoques, cosa que almenys hauria de fer pensar els estúpids discriminadors. Doncs bé, segons explicava fa unes setmanes el diari, cada dos dies hi ha l’assassinat d’un homosexual a Llatinoamèrica. Expressar la solidaritat amb els perseguits és poc. Caldria anar una mica més enllà, cap als drets fonamentals.