NURIA RIBO

M’he pres seriosament això del dia de reflexió. El problema és que en pocs minuts he fet un llistat de reflexions que si no les poso negre sobre blanc, exploto.

Per començar estic farta dels salvadones. Una espècie que comença a proliferar, inclús entre nosaltres les dones. Resulta que per salvar – nos del degradant món de la pornografia, el ple de l’Ajuntament de l’Hospitalet ha decidit no renovar el contracte als organitzadors del Festival de Cinema Eròtic. Sóc una voyeuse habitual del festival que ja va veure fa uns anys com la moralina d’uns quants l’expulsà de Barcelona a la Farga de L’Hospitalet. Pel coneixement dels prohibidors, (l’iniciativa ha estat d’ERC) si es que mai no s’han escapat a treure el nas pel festival, els hi haig de dir que a La Farga actuen i interactuen homes i dones de totes les tendències i gustos, pel que no entenc que només les pobres dones necessitem aquesta protecció. També són homes i dones aquells que es passejen i miren. I molts es sorprendrien dels coneguts que es poden arribar a trobar entre pits i cuixes de tots colors.Tots ells, els que fan el número i els que mirem, ho fem perquè volem. Sense pressions. O és que una dona, lliurement, no pot fer amb el seu cos el que vulgui?.

Degradants són els maltractaments, les tortures o les declaracions d’un líder musulmà d’Austràlia que ha dit que els assalts sexuals a les dones no existirien si aquestes portessin un hiyab (vel) i es quedessin a casa, perquè «si deixes la carn sense cobrir fora de casa i vénen els gats i se la menjen, de qui és la culpa? dels gats o de la carn descoberta?. Obviament, de la carn».

Estic farta de tan proteccionisme. No estic d’acord, tampoc, amb que l’associació de Dones Periodistes castigui amb el premi Card a una empresa de dermoestètica per la publicitat que incita a les dones (i també als homes!) a passar pel quiròfan per retocar els seus cossos i ser més atractius. Incitar al consum és l’essència de la publicitat. Tot no val. Només cal repassar el llistat d’anuncis denunciats o fins i tot retirats de circulació.

Les dones sabem i decidim el que volem, encara que no agradi a totes. O no coneixen cap professora, advocada, política o feminista que hagi passat pel quiròfan? I com estem en dia de reflexió deixeu – me que us digui que estic tipa de la forma de fer política, i no només durant la campanya electoral. M’impressiona llegir que la meva admirada Rosa Novell digués que li era igual qui guanyés. Ella votarà i jo també. Encara no ho faig en contra de però tampoc amb gran entusiasme. Els polítics han venut els seus programes en capsules fàcilment digeribles, fins i tot acompanyats de grans paellades. Nosaltres els periodistes, per ferlos atractius els hem venut en totes les games, del verd al rosa. Sabem les marques dels rellotges i calçotets que porten.

Hem descobert per les seves parelles que són bons nois. Ells han continuat disposant dels blocs electorals hermètics, a toc de minut, en els mitjans públics. I nosaltres, com a gran signe de protesta, un any més, no hem signat la informació electoral.Uns i altres hem de reflexionar.