Lara Bonilla

El mateix dia que el president dels EUA, George W. Bush, va signar la llei que autoritza la construcció d’un mur a la frontera amb Mèxic per frenar la immigració il·legal, la comunitat hispana de Washington Heights, a Manhattan, es va reunir per debatre la mesura. Ja ho van dir fa alguns mesos quan van sortir al carrer: “Avui ens manifestem, demà votem”. I ha arribat el dia.

Els líders de les associacions proimmigrants estan mobilitzant el seu electorat – el que pot votar, perquè es calcula que als EUA hi ha 12 milions de sense papers, dels quals 3 milions són menors d’edat – per castigar els legisladors que han donat suport a la polèmica llei. “Volem participar en la vida política d’aquest país, però donarem un vot de càstig a aquells que no inclouen a la seva agenda mesures que beneficiïn els immigrants”, expliquen a la comunitat líders com Raquel Batista.

Segons dades del centre d’investigació Pew Hispanic Center, més de 17 milions d’hispans tenen dret de vot a les eleccions legislatives, un 7% més que a les presidencials del 2004. La població hispana amb dret de vot ja representa un 8,6% del total. La seva influència en aquestes eleccions “és extremadament important”, reconeix John Zogby, president de la firma de sondejos Zogby International. I no sols en volum, perquè la qüestió migratòria en si l’estan utilitzant els uns i els altres com a arma electoral.

El Partit Republicà vol mobilitzar l’electorat més conservador amb una llei que demostra mà ferma contra la immigració irregular. Amb la popularitat tan baixa, tots els vots són més que necessaris. Els demòcrates, en canvi, poden arrossegar el vot de càstig contra els republicans. Segons explicava fa alguns dies Zogby a la premsa estrangera, “poden ser més elevats els vots d’hispans enutjats amb els republicans que els de conservadors mobilitzats pels republicans amb qüestions antiimmigració”. El 2004, un 44% d’hispans van votar Bush, però aquest any “tot apunta que els republicans obtindran un pobre resultat entre els hispans”, deia Zogby.

Alguns analistes assenyalen que un relleu a les dues cambres significaria un canvi en la política migratòria, però els nouvinguts no ho tenen tan clar. “No tinc gaire esperança en el Partit Demòcrata ni en el Republicà perquè tots dos tenen la mateixa agenda. A l’hora de la veritat ens utilitzen per guanyar vots”, diu Claudia de la Cruz, un exemple d’hispana de segona generació que s’expressa millor en anglès que en espanyol.

Un nombre creixent d’hispans estan descontents amb els dos partits. Si el 2004 eren part de la base demòcrata, ara una part important són swing voters, és a dir, que el seu sufragi és canviant. I el percentatge d’hispans que creien que els republicans tenien la millor proposta sobre immigració ha baixat del 25% al 16%, sobretot entre els nascuts als EUA com la Claudia, que són una bossa creixent de futurs electors. Tampoc no hi ha gaire consol per als demòcrates que han vist com el sí que han donat a algunes mesures els ha fet perdre suport.

“Els polítics no veuen la immigració des del punt de vista humà, sinó com una manera d’obtenir vots, i això ha endarrerit una bona legislació”, diu Fernando Muñoz, un veí de Nova York originari de Guatemala. “Esperem que es puguin anivellar les cambres i abordar la immigració no com un problema, sinó com una part de la solució”, apunta. Aquest treballador de la construcció afirma que com a hispà és més a prop dels demòcrates “perquè són els que tradicionalment ens donen suport, però no hem d’oblidar que molts senadors demòcrates han votat la llei del mur”. Com la senadora de Nova York, Hillary Clinton.
 
Amenaçada d’expulsió

Muñoz pot votar, però no la seva compatriota Claudia Carías. Fa 14 anys que és als EUA, on han nascut les seves dues filles. Una sentència judicial, amb tot, la podria enviar a Guatemala després que uns agents d’immigració li van demanar “els papers” mentre anava amb tren a Indiana. La Claudia és una immigrant indocumentada i, com ella diu, la seva situació legal és un “llimb”.

“El pitjor que em pot passar és que em deportin”, diu aquesta mare soltera. “Però la meva família és aquí, aquí han nascut les meves filles i mereixen viure aquí”, afegeix. No pot votar, però surt al carrer cada vegada que es convoca una manifestació. De la Cruz reconeix que ha baixat el suport popular des de la primavera passada, però “no podem abaixar la guàrdia perquè el mur és només una de les moltes mesures que ens criminalitzaran”.