En la passada legislatura, la nova immigració ha convertit definitivament en història l’eslògan Som 6 milions, encunyat pel publicista Lluís Bassat. Després d’uns anys d’estancament del creixement, Catalunya, a causa de la immigració, ja té més de 7 milions de persones. I, una dada més important, cada dia augmenta més el nombre de persones vingudes des de fora les nostres fronteres. En aquests moments, la població estrangera supera el 12%.

No és estrany, doncs, que la immigració sigui un tema central de la campanya electoral ja que, juntament amb la millora de la competitivitat econòmica, aquest serà el gran repte de la Catalunya dels pròxims anys. La demanda de papers per a tothom que els partits d’esquerra predicaven quan el PP manava a Espanya ja ha quedat enrere. El que toca ara és parlar de com frenar les arribades d’immigrants irregulars i de la integració.

La creixent onada migratòria i les enquestes que assenyalen la immigració com a primer problema del país han fet que tots els partits es posessin les piles. Els ciutadans semblen tips dels discursos políticament correctes que amb més o menor intensitat han fet els partits. D’una bona gestió de la immigració en depenen àmbits aparentment poc relacionats entre sí, com la bona marxa de l’economia, la seguretat o el funcionament dels serveis socials. I en aquest punt, amb el nou Estatut es guanyen competències, si bé no seran completes.

L’Estat continuarà tenint la paella pel mànec a l’hora de determinar els contingents d’immigrants que arribin. I, tot i que n’haurà d’informar la comissió Estat – Generalitat, el cert és que, com ha fet fins ara, podrà portar avions carregats d’immigrants des de Canàries. L’atorgament de permisos de treball i les inspeccions i sancions a empreses també seran comandades per l’Estat, tot i que amb la participació activa del govern. On sí que podrà actuar la Generalitat és en el procés d’integració, i això inclou competències sòcio – sanitàries i d’orientació. És a dir, escola, metge i formació.
 
Cap a un pacte nacional

Amb aquestes poques armes, doncs, la Generalitat s’haurà de dedicar a integrar tan bé com pugui els immigrants que arribin a Catalunya. En aquest sentit, les principals incògnites rauen en com incrementar els recursos destinats als nouvinguts sense crear tensions amb les capes socials més baixes de la resta de la societat. És per això que, igual que en les infraestructures, o com ja s’ha fet amb l’educació, caldrà un gran pacte nacional per a la immigració que inclogui administracions, partits i agents econòmics i socials.

A banda dels problemes socials, la immigració també serà un repte que posarà a prova la fortalesa de la identitat catalana. En temps de globalització, el govern haurà de redoblar els esforços perquè la llengua i la cultura catalana juguin un paper fonamental a l’hora d’integrar els nouvinguts. Aquest és probablement el repte més gran del país.